Acollir-te

«Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre país, no l'exploteu. Al contrari, considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres. Estima'l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en el país d'Egipte.» Lv 19, 33-34

Hi ha històries que tenen un desenllaç feliç i convé explicar-les perquè ens obren la manera de pensar, de fer i ser.  Una d’elles podria ser la història del Malic, que després de recollir tot el que la seva família i els seus li van donar va emprendre tota una odissea plena d’obstacles.  Del Malic us podria narrar la crua història dels seu viatge, de les tanques i els mars que va haver de travessar i de les portes tancades, tant altes com murs, que s’ha trobat entre nosaltres.  Però quedem-nos en la part bonica d’aquest relat, la que parla d’unes dones religioses que el van saber introduir a una terra on la llengua, la cultura, els costums i els gustos eren diferents per a ell. Aquella primera acollida, aquella primera porta oberta, va ser un bàlsam de serenor després de nits sense saber dormir.  Sense aquestes dones a peu de carrer no hagués pogut saltar al lloc on ara treballa. Aquella família que ella és voluntària de Caritas i tenen una empresa  li van fer el primer contracte.  Sí, en Malic va estar un temps aprenent l’ofici. Els primers mesos va estar vivint amb una família que venen a missa i això, a part d’ajudar-lo a fer una mica de bossa, el va acabar ajudar a situar-se.
 
La història és real, parla del somriure ample del Malic, d’un jove que va poder trobar una comunitat bona de religioses i d’un equip de voluntàries de Caritas.  Unes dones que el van mirar com és, com un germà i no com una amenaça.  Parla de la persona que li va poder fer el contracte i de les famílies que l’han acollit, que el van veure com germà i no com un pobre.  En definitiva, parla d’una comunitat ampla que acull que és capaç de veure en l’altre el rostre d’un germà i no com un beneficiari.
 
La història ens agrada perquè és Evangeli pur: «Vaig ser foraster i em vau acollir» (Mt 25,35).  I ens permet trobar Déu en el germà que acollim: «Qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu» (1 Jn 4,20).
 
En la història hi ha un paper per cadascú de nosaltres i és un conte que hem de repetir, perquè malauradament, de Malics, n’hi ha molts entre nosaltres. Com diu el Papa Francesc: “Anhelo que en aquesta època que ens toca viure, reconeixent la dignitat de cada persona humana, puguem fer renéixer entre tots un desig mundial de germanor. Entre tots: «Vet aquí un bonic secret per somiar i fer de la nostra vida una bella aventura. Ningú no pot afrontar la vida aïlladament. [...] Cal una comunitat que ens sostingui, que ens ajudi i en la qual ens ajudem els uns als altres a mirar endavant. Que n’és d’important somiar junts! [...]” [n. 8 Frateli Tutti]
 
Tant de bo que el somni de l’acollida, ple de gratuïtat, sigui un somni compartit per totes i tots, perquè com diu el mateix Papa: “on ens salvem tots o no se salva ningú”.
 
P. Roger Torres, rector

Contacta

Parròquia Sant Ignasi de Loiola de Lleida

Plaça Espanya 4, 25002 LLEIDA

973 271099

secretaria@stignasi-lleida.org

Web propietat de la Parròquia Sant Ignasi de Lleida © Tots els drets reservats

Avís legal