Amb allò més essencial

I semblava que els de l’esplai no podrien portar el pessebre, i l’han portat. Sembla que els de la Catequesi especial no es podrien trobar i han connectat! Semblava que la catequesi no acabaria d’arrancar mai, i al voltant de la corona d’Advent s’hi han aplegat cada setmana. Semblava que els de la pastoral de la salut no s’atrevirien, i sí, i amb més ganes que mai de felicitar el Nadal a les persones que poden estar una mica més soles. Semblava que els de la confirmació i els joves no podrien tenir moment de profunditat i pregària, i s’han trobat de nou a la Vetlla de Nadal. Semblava que... i...

 

Sí, semblava que si no hi ha abraçada, no hi ha encontre; semblava que si no hi ha un gran dinar, no hi ha família; semblava moltes coses, però malgrat tot, sí, hi ha Nadal!   Hi ha Nadal sense abraçada, sense sobretaula amplia, sense moltes petites coses que enyorem i esperem que tornin, però connectant amb el Sentit de forma més directa: la nuesa, el fred, la pobresa de la nit.  Com diu el Ramon Ribas en un vídeo per la comunitat educativa del Claver: “Quins temps tan estranys estem vivint, temps de virus, mascareta, distanciament... Estem esperant la vacuna contra el coronavirus, però qui té la vacuna per molts altres virus? La guerra, la pobresa, la contaminació, l’egoisme? Si obrim bé els ulls, en mig de la nit, una petita llum s’encén...”. Potser el Nadal serà això, que arribi Jesús, no només per apaivagar el virus més sonor, sinó per apaivagar també les altres pandèmies a les quals sembla que ens havíem fet immunes.

 

I sí, el pessebre no serà dalt d’una muntanya, però ens ha aplegat al mig de l’assemblea comunitària.  I sí, no és el Nadal que voldríem, però tant de bo que les incomoditats no ens distreguin de l’essencial i esperem, més que mai, que Jesús vingui!

 

P. Roger Torres, rector