En memòria del P. Joan

 

Preparant el camí...

Ja fa uns dies que vam dir adéu al Joan, amb el cor en un puny, apesarats de dolor. No ens esperàvem que anés tot tan de pressa. Tots els qui vam anar a la catedral compartíem el mateix sentiment. Els qui van gosar a parlar, els qui van pregar per tu, en nom de tots, ens van recordar els teus actes, el teu estil, la teva senzillesa.

De fet, després d’aquests pocs dies, ens sembla que encara et veiem, que et trobarem al girar en qualsevol cantonada. Amb aquell posat vital, de vegades alegre i a cops murri. Generós i combatiu. No suportaves la injustícia d’un món que reparteix tan malament els recursos. Quantes vides hauran de viure els qui acumulen tanta riquesa per poder-se-la gastar? Tu deies que una mica de solidaritat amb els qui no tenen res pot canviar la vida de persones. Una mirada benèvola cap a ells, també ens pot fer canviar per dins a nosaltres. Tots hi guanyem.

“No hi pot haver ningú més dormint al carrer, al ras, al fred”. Quants cops t’ho hem sentit dir... Aquestes paraules, dites al teu funeral, va fer esclatar un llarg aplaudiment, perquè els qui hi érem, ens ho creiem. És la teva veu, la de Jesús en la teva, que ens encomana que no defallim en aquesta voluntat.

Has marxat, però et quedes molt endins d’aquesta comunitat, que ha fet seva la teva raó, els teus somnis. Són desitjos que ens has compartit durant tots aquests anys i que provenen de la teva confiança en Aquell que també ho va donar tot. Ara podem dir que el camí està traçat i que cada cop ens sentim més a prop d’un Regne que es proclama des de la justícia que exigim tots plegats.

Cada cop que ens trobem, sigui a les celebracions o als actes d’Arrels (la setmana passada al Xup Xup solidari i als actes de carrer), en la nostra mirada s’hi llegeix la pena. Aquest és un temps trist, en un hivern fred i amb els ànims ben tocats. Però a partir d’avui, primer diumenge d’Advent, tenim una esperança per celebrar. D’aquí a pocs dies tornarem a sentir l’anunci de l’àngel del Senyor: “Ushanascut el Salvador, que és el Messies, el Senyor.”

En l’Advent, cal que preparem els camins perquè arribi el Senyor. I com diria el Joan, el Senyor arriba per a totes les persones, sobretot per als qui tenen més fred.

Equip de Comunicació

 


El Joan ens ha deixat!

Després d'una lluita prolongada amb la malaltia, el P. Joan Suñol i Bosch ha mort avui, 18 de novembre. Tots tenim a la ment la celebració del relleu del rector que vam viure el passat 29 d'octubre. Tota la Comunitat de Sant Ignasi li va fer una festa de reconeixement de la gran tasca que ha dut a terme durant molts anys continuats a les terres de Lleida. La dedicació a la Parròquia i l'atenció des d'Arrels als més pobres són els dos llegats més grans del seu testimoni.

"Jesús abans de tot", però sempre mirant-lo en les persones de la vora. Aquest era el Joan: dolç, profètic, exigent i autoexigent, servicial, intel·ligent, profund. Una vida de servei del Regne de Déu, que avui tenim més a prop, perquè ell s'hi arremangat. Així ens ho ha ensenyat, a  nosaltres, i així hem fet una comunitat més cohesionada i més autònoma, més compromesa. Com ens deia moltes vegades: "Som la comunitat dels amics de Jesús". I ell ens hi convidava a portar-la al cor.

Una de les imatges que li agradava de recordar-nos, sobretot a la missa d'infants, era la del Petit Príncep, quan explicava el seu secret i deia: "Aquest és el meu secret: només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls".

Avui se n'ha anat un petit príncep, però ens ha deixat tots aquests regals, que hem d'anar paint i assaborint entre tots.

Notícia a la Web dels Jesuïtes de Catalunya

 


En record del nostre germà petit, en Joan

Els germans i la resta de la seva família, volem agrair als amics, companys i feligresos de les parròquies de La Sagrada Família de Barcelona, de Juneda, de Mèxic i de Lleida la estimació que li vareu donar al nostre germà des d’aquell gener de 1984, en el que va esser ordenat sacerdot, fins el moment que ens ha deixat.

Han estat gairebé 34 anys de exercici d’una vocació que estem convençuts que l’ha fet feliç.

En el nostre record queden per sempre, moments de joia i alegria compartida amb nosaltres i els nostres pares a les festes de la “cassola del tros” de Juneda, els dinars amb la bona gent de la comunitat de Lleida, les entranyables misses del gall de Nadal, les històries de Mèxic (de ben segur les més recordades pel Joan).

El nostre agraïment a tots aquells i aquelles que van tenir cura de la salut minvant del nostre germà petit.

Sí, en Joan sempre va ser el nostre germà petit, el que ens semblava el més feble dels tres, el que quan érem nens li amagàvem alguna entremaliadura per que era això: el més petit.

Moltes gràcies a tots per acompanyar-nos en aquets moments
tan dolorosos per nosaltres.

Enric i  Ernest Sunyol Bosch i la resta de la família.
Lleida, 19 de Novembre del 2017

 


En la mort del nostre estimat Joan

Des de que dissabte passat, al matí, es va saber la mort d’en Joan s’han estat fent pregàries per ell, plenes de tristesa a la vegada que d’agraïment per tot el que el Joan ha estat com a pastor d’una petita part del ramat del Senyor que és a Lleida i, en el servei que ell ha posat en marxa a la ciutat per ajudar molta gent necessitada en molts aspectes diferents... “Arrels”.

Des de dissabte s’ha vetllat el seu cos com a relíquia del que el Joan ha estat per nosaltres. I ahir, presidits pel nostre bisbe Salvador, vàrem celebrar aquella missa de funeral amb tant de sacerdots i de germanes i germans cristians.

Ara bé, jo voldria ara insistir en un altre aspecte, que també es va tenir en compte ahir, i que em fa pensar en el que el Joan viu ara prop del Senyor, que l’ha vingut a buscar per dur-lo a la casa del seu Pare on hi ha moltes estances i on Jesús ens hi ha preparat lloc (Jn 14,1-6).

El noi de Natzaret ha estat sempre per al Joan un Company i l’Amic més íntim de la seva vida. Encara jovenet, en Joan, un escolta que ens deia que “havíem de deixar el món millor del que l’havíem trobat”, ja va entregar la seva vida a Jesús perquè ell en fes el que volgués. I segons la seva fe, que és la nostra, ara són junts per sempre; i potser que Jesús li està dient: “Joan, recordes aquell jove, mig perdut en la vida, que tu vas ajudar a viure amb dignitat i goig la seva vida?” I en Joan: “Ah, sí”. I Jesús: “Doncs era jo!! Recordes aquella família a qui faltava casa, menjar, roba per vestir... doncs era jo!!”

Crec, amics, que el Joan el recordarem sempre i que el seu nom quedarà potser també en un lloc o altre de la nostra ciutat... Admirem doncs el seu exemple, però també demanem-li que, des de la seva intimitat amb Jesús, ens ajudi sobretot, a nosaltres els seus germans i germanes, a saber-lo imitar en l’amor als altres.

Ramon Fabregat, jesuïta.

 


Compañía de Jesús Provincia de España

Ha fallecido en la paz del Señor en Lérida hacia las 4:00 horas del 18 de noviembre de 2017, con 65 años de edad, 44 de Compañía y 34 de sacerdote.
Además de la oración especial que cada uno haga por él según su devoción, todos los adscritos a la Provincia de España y los aplicados a la misma ofrecerán una eucaristía por su eterno descanso.

Nació en Barcelona el 13/10/1952; ingresó en la Compañía de Jesús en Barcelona el 15/10/1973; fue ordenado en Barcelona el 14/01/1984, por Mons. Ramón Malla i Call; e hizo los últimos votos en Lérida el 13/11/1993.

Curriculum:

  • 1973-1975, Barcelona-Hostafrancs: Noviciado
  • 1975-1982, Barcelona-Sants; prepara magisterio (1975-78), colabora en “Ateneu Montserrat” (1975-78) y CVX “C.E. Sagrada Familia” (1975- 82), estudia Teologia (1978-82),
  • 1982-1984, Lleida-Comunidad rural Juneda: estudia Teología, ayuda pastoral Lleida y Juneda, delegado pastoral juvenil de Lleida
  • 1984-1991, Lleida-St. Ignasi; ayuda pastoral Lleida y Juneda (1984-86), delegado pastoral juvenil de Lleida (1984-85), vicario, responsable “Centre Catequesi Juneda”, consiliario diocesano JARC (1986- 91)
  • 1991-1992, México, Puente Grande: Tercera Probación
  • 1992-2017, Lleida-St. Ignasi: párroco (1992-2008) consiliario diocesano JARC (1992-94), director Programas “ARRELS” (1994-2008), consultor (2015-17), presidente de la “Fundació Social St. Ignasi de Loiola. Arrels-St. Ignasi (2008-17)

La misa exequial será el 19 de noviembre a las 17:00 en la iglesia catedral de Lérida.

Dale, Señor, el descanso eterno. Y brille para él la luz perpetua, porque Tú eres compasivo.

 


 

Anada al pare d'en Joan

Molt estimada comunitat:

Precisament ahir estava passant a l'ordinador unes fotografies del comiat de la parroquia a en Joan i avui rebo aquesta notícia inesperadísima. Us podeu imaginar que m'ha colpejat molt malgrat que també he començat a donar gràcies per la vida d'en Joan i tot el que ha fet i seguirà fent mitjançant nosaltres al servei dels altrfes, els més desfavorits.

Sóc molt un it a vosaltres sempre, pero especialmente en aquests moments plens de dolor i de joia al mateix temps.

Rebeu una fortísima abraçada d'aquest company vostre que aviat espera veure-us novament.

Rafael, el vostre germà i company


 

Homilia del Funeral per Joan Suñol i Bosch, S.J.

“Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de béns!” (Ef 1,3), Aquesta lloança i agraïment amb la qual comença la carta als Efesis és la que el Joan està ara entonant i  ens invita a nosaltres  a unir-nos-hi. En efecte, tota la vida del Joan va ser per a ell una gràcia del Crist, i a través d’ell també ho ha estat per a nosaltres.

Hi ha tantes coses que avui recordem i agraïm de la persona i la vida del Joan Suñol! Les seves qualitats d’iniciativa, de solidaritat, de sensibilitat pels més pobres, de bellesa en les seves expressions, de capacitat d’acollida i de simpatia, de senzillesa i de proximitat... Aquella sensibilitat espiritual i capacitat d’acompanyament en la pregària i en el compromís social... Tantes coses que cadascú pot ara rememorar per guardar-ho en el cor i donar-ne gràcies. Lleida ha estat el lloc on més de temps, i en els anys de la seva maduresa, el Joan ha esmerçat el seu zel apostòlic, ha desenvolupat col·laboració i amistat amb els preveres i laics al servei d’aquesta estimada diòcesi i també ha viscut la seva entrega solidària als més desvalguts. Sou tantes persones les que ara sentiu amor i gratitud al Joan! La mateixa ciutat de Lleida li ha reconegut amb agraïment, de manera oficial, el bé fet a aquesta ciutat.

Fa unes poques setmanes recordàveu plàsticament a la parròquia de Sant Ignasi la rica policromia de persones, activitats, grups, serveis, relacions de tota mena que era la vida del Joan. Doncs bé, davant de tot això el Joan afirmava: “Per damunt de qualsevol altra consideració, aquella plasticitat i multiplicitat [de persones i activitats] té un centre vital, parlo de Jesucrist, que es manifesta en forma de comunitat”. No totes les persones que som aquí compartim la mateixa fe, però totes, potser sense adonar-nos-en, hem rebut l’impacte de Jesús, que ha través del Joan ha passat entre nosaltres fent el bé i alliberant de tota mena de dolències. D’aquesta manera ens anava revelant el rostre de Déu, Pare misericordiós.

Jesucrist era certament el centre vital del Joan. De petit, en la família, ja va assimilar aquells trets fonamentals de l’estil de Jesús: senzillesa, solidaritat, mirada positiva i alegre a la vida i a les persones, juntament amb una sensibilitat artística i poètica que es manifestà en la seva afició al teatre, pel qual mostrava notables qualitats. D’adolescent, a l’escoltisme, als  frares de Sarrià (els caputxins), s’anava revelant l’amor a la natura i a la muntanya, la seva creativitat i la capacitat de lideratge. Allà va rebre un bon impacte franciscà que l’ha acompanyat tota la vida. També en l’adolescència, a l’Escola d’Hostafrancs (Ateneu Montserrat) va iniciar el contacte amb els jesuïtes, el testimoni i acompanyament dels quals el van portar a decidir-se per entrar en la Companyia de Jesús. A partir d’aquest moment, en el Noviciat de Barcelona, Jesucrist va anar endinsant-se més i més a fons en el cor i en la vida del Joan: conèixer Jesús, estimar-lo, seguir-lo en la vida i en la manera de relacionar-se amb els altres, comprometre’s en el servei a tothom. Sí, Jesucrist era el seu centre vital que el va portar a abraçar una manera de viure en consagració plena a Déu en pobresa, castedat i obediència, en una manera de fer tota ella servei i amb una preferència constant pels més pobres i desvalguts.

Tot això ho va anar aprofundint i assimilant dins de l’escola d’Ignasi de Loiola. Dues coses va assimilar de manera molt particular: la unió inseparable de contemplació i acció i la plena disponibilitat per la missió apostòlica, pel servei, dins d’un cos, la Companyia de Jesús. La dimensió contemplativa el va acompanyar sempre, però la mobilitat de l’acció sempre hi estava associada. Quan el 1973 va entrar al Noviciat, va fer a fons el mes d’Exercicis i es va entregar de manera fidel i entusiasta a l’oració, però, tot i ésser un novici, ja va iniciar amb la seva característica creativitat un servei a persones en situació de disminució física. Però, a la vegada, va sol·licitar passar unes setmanes en una de les ermites de Montserrat en vida solitària i contemplativa. Això va repetir-ho pocs anys després quan estava més dedicat a tasques pastorals. I sempre en l’activitat pastoral ha promogut la catequesi  i l’educació de la fe, el servei als més pobres i la iniciació en l’experiència interior de la pregària, en una reeixida síntesi entre fidelitat a Déu i fidelitat al món, fe i vida, oració i acció. El Joan ha reflectit de manera excel·lent el tipus de cristià i evangelitzador que ens ha presentat el Papa Francesc a tots els cristians en l’exhortació sobre la “Joia de l’Evangeli”: “Des del punt de vista de l’evangelització, no serveixen ni les propostes místiques sense un fort compromís social i missioner, ni els discursos i praxis socials o pastorals sense una espiritualitat que transformi el cor” (n. 262). Amb el Joan s’han fet més entenedores les dues sentències de la tradició ignasiana: “ser contemplatiu en l’acció” i “cercar i trobar Déu en totes les coses”.

L’altre aspecte de la personalitat del Joan, segons el mestratge de sant Ignasi, ha estat la disponibilitat per a la missió, per l’apostolat. Aquest és el sentit de l’obediència. Al llarg dels 44 anys de jesuïta del Joan, he tingut la gràcia de compartir amb ell l’experiència profundament espiritual de l’obediència com a disponibilitat per la missió més necessària en cada moment. Sempre disposat a donar-se del tot en las tasques al servei dels altres, amb amor, amb proximitat, pensant sobre tot en els més pobres. I també, sempre disposat a anar on les exigències d’un nou servei el reclamaven, a desgrat del sofriment de deixar persones, activitats i llocs que li robaven el cor. En el Noviciat ha de deixar las tasca pastoral i social que fa per tal de dedicar-se més a la seva formació;  als pocs anys de jesuïta ha de deixar la pastoral catequètica que fa amb gran creativitat i dedicació al barri de la Sagrada Família de Barcelona per anar a Juneda; després ha de deixar la tasca de Juneda per a dedicar-se a la missió que ha desenvolupat tants anys aquí a Lleida; ara fa pocs mesos el Pare Provincial li demana de canviar la missió de Lleida per una altra de nova. Però ell ja feia un parell d’anys que anava pensant, compartint i pregant per enfocar bé una nova etapa de la vida que, donada l’edat, ja veia que hauria de ser diferent.  Això sí, pensant com podria dedicar-se més a la contemplació i al servei als més pobres. Sempre he vist en el Joan, en el dolor d’haver de deixar una activitat (amb tot el que inclou de relacions personals i experiències humanes molt riques) que realitzava amb una plena entrega i il·lusió, la capacitat de viure aquest xoc amb molta pregària, amb recurs al consell i l’acompanyament i acabant en la plena i incondicional acceptació de la nova missió que se li encomanava. Fins la disponibilitat última de la malaltia: “La vida també és missió, té sentit encara que hom pugui ‘fer’ ben poques coses”, escrivia fa cosa d’un mes.

El Joan feia veure amb els fets que el nucli de l’experiència espiritual del jesuïta es troba no en els moments d’oració sinó en la plena disposició de la missió com a compliment de la voluntat amorosa de Déu. Jesús en entrar al món tenia al cor les paraules del salmista: “Aquí estic, Senyor, per fer la vostra voluntat”. I més tard, deia que el seu aliment era fer la voluntat del Pare i portar a terme la seva obra. Doncs el Joan vivia també d’aquesta voluntat de Déu i de la seva entrega al servei. El nord de la seva vida era la voluntat de Déu i la forma de dirigir-se a aquest nord era el discerniment. Fa unes setmanes m’escrivia: “El discerniment continua, sempre sense resistir-se a la voluntat de Déu, ans al contrari mirant d’albirar-la i seguir-la tant com pugui. És el que he intentat fins ara”. Com Ignasi de Loiola, que, segons una de les persones que més el coneixia, “mai no s’avançava a l’Esperit, sinó que el seguia”.

Aquesta unió amb Déu i la seva voluntat és el que va ajudar el Joan a no sentir-se mai sol ni desvalgut en qualsevol circumstància, fins els darrers mesos de la greu malaltia: “Ell que sempre m’escolta i carrega els meus dolors, Ell és així”, escrivia. I afegeix: “pregar i estimar segons les meves circumstàncies, sense oblidar-me de les coses que passen en el món, tant pel que fa a les alegries com pels sofriments de la gent”. I encara, “us he de dir que m’he sentit i em sento molt estimat per tots vosaltres...”. Amb el Joan hem entès millor que no hi ha ningú tan humà com Déu!

El Joan tenia els seus defectes, si no hagués estat un monstre i no un ser humà. Ell mateix en demanava perdó en començar l’acte de canvi de Rector de la parròquia. Amb tot era prou intel·ligent per a no caure en la ingènua contradicció dels que fan servir la humilitat com un aparador del seu ego...

I ara, el Joan no ens deixa. En les seves paraules, que de fet van ser de comiat, us deia: “Sembla que el meu destí és quedar-me entre vosaltres, sembla que aquesta és la voluntat de Déu. De quina manera s’anirà expressant això dependrà de les circumstàncies i l’evolució de les coses”. Sí, les circumstàncies són les que ara plorem, la seva mort, però el Joan es queda amb nosaltres, perquè confiem que es troba en la companyia de Déu que és sempre amb nosaltres. Ara hem d’acollir i fer fecunda la seva presència. Ell mateix ens ho va indicar: “participar en la construcció de la fraternitat evangèlica que Jesús somnia per al món; sortint això sí, de nosaltres mateixos i cap al servei d’enviats pel canvi positiu de les coses”. Demanem, doncs, a Déu que cada un de nosaltres, els grups, fundacions, associacions i la parròquia tota, tothom amb la seva particular singularitat, anem seguint les petjades del Joan que ens assenyalen el camí que feu Jesús.

“Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de béns”, a través del Joan!

Josep Rambla Blanch, S.J.
Catedral de Lleida, 19 de novembre de 2017

Contacta

Parròquia Sant Ignasi de Loiola de Lleida

Plaça Espanya 4, 25002 LLEIDA

973 271099

secretaria@stignasi-lleida.org

Web propietat de la Parròquia Sant Ignasi de Lleida © Tots els drets reservats

Avís legal