Creure en la sostenibilitat. Les religions davant del repte mediambiental

L’Ecologia estudia la relació de la Natura amb la persona humana i abraça tots els àmbits: físic, natural, polític, ideològic, docent, filosòfic, religiós, mitjans de comunicació, etc. És una cosmovisió. Durant els anys 60-70 es va començar a parlar de la necessitat de conservar la Natura. No es va acceptar de seguida. Podem dir que hi ha hagut una reacció defensiva, després una reacció reflexiva i una reacció propositiva.

-Reacció defensiva:  Es va rebre amb hostilitat. Es deia que era una cosa de “dretes”, de religions bíbliques, carques. Que seria una rehabilitació de l’animisme o que derivaria cap al politeisme; una regressió espiritual al panteisme. Que la sacralització del món portaria a una depreciació d’allò que és humà, rebaixaria el valor dels humans, o seria una temptació elitista, privilegi pels rics, per cuidar el seu cos (vedats de caça, llocs d’estiueig) o una cosa referida a l’estètica i no tindria cap dimensió social.

-Reacció reflexiva: Més endavant, cap als anys 90, en comptes de veure-hi una amenaça, es va pensar que es podria estudiar millor i es va veure l’ecologisme com un revulsiu i una oportunitat. Diferents religions s’interessen per les qüestions ecològiques per defensar la Creació: com cuidem els boscos, els mars, les muntanyes... i es planteja quin món deixarem a les generacions futures. Un ecologista pot veure un signe sagramental (idea de sagrat) en cuidar la Natura, en l’excursionisme, en l’escalada. Connectar la creació en la pròpia vida; relacionar-la, donar-li una dimensió ètica i teològica. Pot ser també una motivació a la contemplació. Veure una espiritualitat en l’excursionisme, peregrinacions, etc.

-Reacció propositiva: A partir del segle XXI les diferents religions comencen a assistir a convencions i trobades internacionals que estudien la manera de cuidar i conservar aquest món nostre. Parlen i fan propostes. El Papa Francesc escriu una encíclica, Laudato si, que parla d’aquest tema i que ha tingut molt ressò. L’Església ho defensa tenint en compte   diferents dimensions.

1.-Dimensió Profètica: Les religions han entrat en l’ecologisme per defensar la justícia social, sobretot en els països pobres. Països que han vist com els cremaven boscos, com els han pres les terres, els han fet marxar dels seus pobles de part de la gent poderosa. Han sofert sobreexplotació o han estat molt mal pagats i han fet treballar criatures.

2.-Dimensió Ascètica: S’aconsella, per frenar el consum i per millorar la salut de les persones, alimentació sòbria, senzilla. Com a ideal de vida, “viure millor amb menys”.

Ja les antigues religions, i també la Bíblia, parlen d’aquesta vida senzilla, agafant de la natura només el que es necessita. Hi ha comunitats que ho practiquen des de fa molts i molts anys: Trapenses, altres comunitats religioses, ascetes, eremites... El Papa Joan Pau II també ens parlava de la reducció del consum i de la vida senzilla. Ascesi contra l’excés del consum.

Dimensió Penitencial: Potser hem abusat dels bens naturals, no els hem cuidat o els hem destruït o degradat. Si hem trencat l’harmonia entre el Creador, la Humanitat i les coses creades, hem de fer-nos lúcids, veure el mal que hem fet i demanar perdó. Fer-nos conscients de la nostra fragilitat. És bo saber demanar perdó. Sant Ignasi parlava del “do de llàgrimes” (penediment).

Dimensió Sagramental: Tot el que forma la Natura (l’aigua, l’aire, els arbres, els rius, els mars, les plantes els planetes...) per als cristians són una mena de sagraments, ja que són signes visibles d’una gràcia invisible. Tot això és una herència sagrada que no podem explotar ni destruir a la nostra voluntat. Tots els éssers creats per Déu estem units per llaços invisibles i tenen un valor sagrat. Hem de fer un compromís de cura de la Natura. Pius XII ja deia que tota la Natura està amenaçada per una doble vida i per un doble llenguatge religiós i humà.

Dimensió Sapiencial: Si volem una Ecologia  que permeti refer allò que hem destruït, necessitem totes les branques de les ciències. Actualment els coneixements i tècniques sofisticades han avançat molt i poden ajudar a curar el que s’ha fet malbé; però també hem de tenir en compte la saviesa de les tradicions espirituals mil·lenàries que poden ajudar, i molt. Amb reconeixement mutu es podria arribar a un diàleg intens i productiu. Pius XII  ens parlava de la Creació, de la seva bellesa, del seu ordre, de la seva  força i de la seva grandesa com a Escola de la Natura.

Dimensió Mística: La mística és un encontre espiritual amb Déu, o en harmonia també amb la Natura i amb les persones. No cal que sigui dins de les esglésies o temples. Moltes vegades ha estat en plena Natura com sant Ignasi a la vora del riu Cardener a Manresa; Moisès va rebre les Taules de la Llei al Sinaí; la il·luminació de Buda, sota un ficus; la Transfiguració va ser al Tabor; gairebé tota la vida pública de Jesús va tenir lloc fora del temple i parla del sembrador, de la vinya, de les flors del camp, del Jordà...

Diu el Papa Francesc que hi ha una relació mística entre Déu i la Natura. Hi ha una mística en una fulla, un camí, en la rosada, en la cara d’un pobre. Només cal obrir els ulls i una bona disposició.

Dimensió Comunitària: La nostra vida es desenvolupa en comunitat familiar, de grup, de poble, parroquial,etc. Encara que fem actes individuals com votar, exercir una professió o el que sigui, generalment ho fem en vistes a un bé comú, per ajudar i millorar la vida i la societat on vivim. Les religions o els moviments ecologistes no són individualistes. Si anem a soles, de vegades, ens perdem; si ho fem en comunitat, ens recolzem i obtindrem millors resultats. Els problemes socials es resolen amb idees comunitàries.

Dimensió Escatològica: És la part de la Teologia que parla del final del temps, del més enllà. Les religions bíbliques veuen el més enllà amb esperança. Confiança en la Resurrecció. La lluita per cuidar la Natura (casa nostra) no pot parar. L’hem de deixar el més sencera possible per a les generacions que vindran. Hi ha grups i generacions que hi treballen. Aquesta tasca l’hem de fer com si tot depengués de nosaltres, sabent que, en darrer terme, depèn de Déu. Ens diu el Papa Francesc: que les nostres lluites i la nostra preocupació per aquest planeta, no ens prenguin el goig i l’esperança que totes les coses bones que conté, seran assumides en la festa celestial.

L’Ecologia ens ha portat una relació total o integral del Món. Cal afrontar el problema mediambiental, que el tenim, amb ètica, estètica i espiritualitat. Tots tenim part de responsabilitat.

CRISTIANISME I JUSTÍCIA- EIDES
Aquesta xerrada correspon a la 1a sessió del Seminari sobre sostenibilitat, celebrada el 24-01-20 a càrrec de Jaume Tatay Nieto s.j.

Contacta

Parròquia Sant Ignasi de Loiola de Lleida

Plaça Espanya 4, 25002 LLEIDA

973 271099

secretaria@stignasi-lleida.org

Web propietat de la Parròquia Sant Ignasi de Lleida © Tots els drets reservats

Avís legal