El desert Mc 1,12-15

Senyor, anem al desert, al que l’Esperit ens porta, amb el desig d’escoltar la teva veu en el més profund de nosaltres mateixos.

El silenci del desert el cerquem en la pregària, en les jornades de recés, en les passejades per la natura... però tantes vegades la nostra vida esdevé un desert ple de dolor, incertesa, desesperança...

Des del silenci la teva veu dialoga amb tantes i tantes veus que omplen el nostre interior per a transformar-les, redimir-les, acollir-les, amb la tendresa i respecte que et caracteritza. Del diàleg en sorgeix la teva paraula que ens fa sentir fills teus estimats.

Afinem l’oïda als sorolls del desert: El vent que bufa, ara amb una brisa suau, ara amb força violència ens purifica i revitalitza.

La sorra que es deixa balancejar per donar forma a la teva creativitat en magnífiques crestes ondulades i de bora esmolada, ens esperona a deixar-te fer en nosaltres; d’altres cops forma una densa boira que ens impedeix tota visibilitat, però que ens convida a confiar que Tu ets allà present.

La nit d’un blau intens, puntejada d’estels que llueixen en tota la seva esplendor, són com guspires del teu amor que van encenent el nostre cor fins a esclatar en una foguera que tot ho il·lumina i escalfa.

Les petjades dels insectes, llangardaixos, guineus... ens reforcen l’esperança i el desig del camí que cal  fer per a seguir-te.

Els sorolls de la soledat de vegades ens causen dolor, ens desestabilitzen, ens fan veure la nostra feblesa, les nostres limitacions, però enmig d’ells tu, Senyor, ens fas sentir la teva música, la que crees en travessar-nos com si fóssim una flauta i a poc a poc ens anem oferint a Tu.

Senyor, et demanem restar en el desert on Tu et fas present, anar buidant els nostres sorolls interiors per deixar-nos omplir per la teva melodia i, com els arbres anar allargant les arrels en la teva sorra per a sostenir-nos aferrats en Tu malgrat les dissorts de la vida.

                                                                                        Diumenge 21 de febrer de 2021

                                                                                                                 Mercè Almirall