Els pans i els peixos (Mt 14, 13-21)

En el cor dels homes hi ha la llavor del desig, la fam de Déu. Han sentit que Ell és una menja, cosa bona, i anhelen tastar el seu sabor que és el bo i millor.

El pa de cada dia és per partir-lo i repartir-lo, per assaborir-ne la crosta cruixent i per olorar la molla atapeïda acabada de fornejada. Si el guardem s’endureix i esdevé una pedra i perd la seva raó de ser.

El peix cal que sigui ben fresc, d’ulls transparents i ganyes vermelles. Si no es menja, s’asseca i perd les seves propietats, sols serveix per donar sabor a les salses que a l’Àfrica acompanyen la bola de cereals que mengen.

Senyor, ens dónes el pa que tu beneeixes perquè el partim i el repartim entre els afamats del món. El pa que és una estona del nostre temps, una trucada, una abraçada càlida, una mirada amorosa. És acollir, compartir, animar, consolar...

Senyor, com tu vas fer, que sempre tinguem un peix a la brasa per oferir als que arribin cansats d’intentar una bona pesca que els ajudi a millorar la seva vida.

Senyor, que la teva atracció ens porti a cercar-te, deixar la nostra zona de confort i caminar el trajecte que calgui per a trobar-te i, asseguts al teu voltant pacificar els nostres cors tot escoltant les teves paraules plenes d’esperança, dites amorosament.

Jesús el teu desig és que donem a menjar nosaltres mateixos els teus pans i peixos per saciar a tothom. «Val més que en sobri que no que en falti». Com és de gran el teu somni!!

Que l’Esperit ens porti allà on Tu estiguis per a treballar i donar forma al teu desig.

                                                                                                                 Mercè Almirall

                                                                                          Diumenge 1 d’agost de 2020