Església, mare i creu

Una reflexió serena sobre els casos d’abusos dins l’Església

Introducció

Aquest és el darrer tema i li dedicarem una única sessió. Dedicarem un temps a compartir com hem viscut l’allau de notícies sobre abusos dins de l’Església.  Ens manquen espais d’escolta respectuosa i de conversa amb to espiritual que permetin poder parlar de temes que molts cops ens hem de callar. 

 Veure

El primer trimestre hem estat sacsejats per una tirallonga de casos d’abusos a persones menors i vulnerables per part de membres d’Església.  Molts d’aquests casos comesos per part de religiosos i preveres i també per educadors. La majoria d’aquests fets són antics. Davant d’aquests fets sorgeixen molts sentiments contrariats, moltes preguntes i respostes que mai són suficients.

Sentiments      

Aquí podem compartir els sentiments que ens genera això. Els sentiments poden ser contradictoris, simultanis i poden anar evolucionant. L’allau de notícies que rebem a diari i la intensitat amb què venen o marxen fa que una cosa que hem rebut i ens ha impactat al cap de dos mesos ja ni ens afecti. 

Quins sentiments hem tingut i ens han quedat?

Sentiments d’indignació, ràbia, justícia, indiferència, sorpresa, pena, estimació, ...

Preguntes

Quines preguntes ens sorgeixen? Les preguntes poden ser de diferents nivells. Algunes més emocionals, altres més personals, altres més racionals com sociològiques o morals...

Preguntes com: “Això ja fa temps que es sabia”; “Això és fruit d’un altre temps”; “Això no pot ser veritat”; “Per què passa això?”...

Altres preguntes que ens venen sobre això és perquè ha canviat la concepció de la sexualitat en la societat, la manera d’encobrir els temes davant una autoritat en altres temps...

Preguntes del nivell de justícia, moral. “Com es pot restablir la confiança amb una institució que ha fet tal cosa”, “Com patiran les víctimes”, “Com es reinsereix una abusador”, ...

Respostes

Tenim una Església amb estructures i sistema d’organització antic. Això fa que les respostes siguin algunes d’elles maldestres, arribin tard i sonin com a insatisfactòries. Moltes d’aquestes respostes semblen que vagin a la defensiva i mirin poc les víctimes. També és veritat que hi ha una campanya mediàtica molt forta, però això no justifica que es prioritzi la imatge de la institució i el bé de les persones damnificades.  També cal dir que hi ha experiències d’institucions d’església que s’han sabut apropar a l’escolta, a denunciar i voler reparar el dany, però un sol cas en una parròquia, en un orde religiós o una escola concertada repercuteix a tot el cos eclesial.

Jutjar

Hem vist la situació i hem vist com ens afecta.  Més enllà dels sentiments i les preguntes emocionals, quines són les preguntes més crítiques que ens hem de fer? 

La societat ha anant guanyant en sensibilitat davant les injustícies i el no inhibir-se i callar alhora de denunciar-les. La violència de gènere, el maltractament infantil, la diversitat sexual...  Certes denúncies que avui veiem com a lògiques, fins fa ben poc eren silenciades per por.  Por a un sistema patriarcal, dominant, autoritari. Com podem anant guanyant en aquesta sensibilitat davant del que és just, el treure la por a la denúncia, la creació d’entorns sans i segurs...?

Actuar

Ens enfrontem a temes que demanen respostes institucionals, però com sempre els grans canvis es venen donant per una conscienciació de la base. Què podem fer? 

Enumero actituds que poden ajudar.  Encara que sigui obvi, recórrer a la pregària.  Pregar per les víctimes, pels agressors, per la institució. La pregària ajuda a tenir una actitud neta i serena davant dels fets. També ens cal prendre mesures que ajudin a crear entorns segurs i amables.  Crear aquest espais ens demana ser curosos i evitar actituds ingènues. Tot això sense caure en obsessions i mantenir el sentit comú.  Actualment tenim protocols que hem de conèixer. I, en tot cas, recórrer a la conversa d’ajuda dels uns amb els altres.

I en un altre ordre de coses, ens cal actualitzar la imatge de l’Església.  Com voldríem que fos aquesta Església?  Una Església que estigui a la defensiva o una Església que es mostri com llevat? (Lc 13, 18–21 / Jn 16, 33).   Hem parlat altres vegades del canvi del context social i de com l’Església s’ha de situar en un temps de post-cristiandat.   En aquesta línia, ens hi pot ajudar el nou projecte apostòlic dels jesuïtes a Espanya.