Església universal també a Colòmbia

Aquest article destaca l’ús familiar i de confiança que una petita comunitat colombiana fa de l’espai comunitari a l’eucaristia. És el seu moment festiu, on la comunitat s’expressa i aprèn de manera senzilla i sincera. També és el moment de l’ànim entre germans, per compartir el que senten i com viuen la fe.

I nosaltres, de sant Ignasi de Lleida... Caldria que obríssim més l’eucaristia per acollir i compartir amb els altres com és la nostra vida de fe amb Jesús?

Per circumstàncies familiars — una filla treballant-hi en una ONG—, vam visitar aquest estiu la ciutat colombiana de Medellín. El diumenge vam participar de l’eucaristia a la parròquia més propera a l’hotel, en un barri benestant pel que és la ciutat, anomenat Laureles. Dos moments em van cridar l’atenció i els comparteixo des de les pàgines de Catalunya Cristiana.
La missa era d’aquelles que en podríem dir familiar, diumenge a les 10 del matí, en un país on es dina a les 12 h. Música i cants ben dirigits i alegres. Abans de començar es va muntar un teatre de titelles en un costat de l’altar. Després de les lectures i un evangeli no gaire senzill (Jn 6,41-45), l’homilia va consistir en un diàleg entre dues titelles i un rector d’uns 60 anys força seriós. Les titelles van captar l’atenció de tothom marcant un guió al qual el rector responia de forma clara i concisa. L’homilia dialogada entre els tres, prevere i titelles, va ser breu i de missatge clar: l’adhesió a la persona de Jesucrist ens porta a la vida plena.

En acabar, i abans de la benedicció, va pujar al presbiteri un matrimoni per animar les parelles a participar en una reunió, que es faria un vespre de la setmana, per presentar els Equips de Matrimonis de la Mare de Déu. La invitació era en un espai periòdic de diàleg, de compartir en cristià la vida de parella i el seu compromís quotidià. Ens hi va convidar explícitament als matrimonis cristians, als nuvis, als casats pel civil i a les parelles de convivència lliure (sic).

Dos inputs diferents i que fan pensar. Una religiosa va demanar diners per a un monestir de clausura que estaven construint a la ciutat, posant-nos un vídeo del seu carisma i projecte, i el sacerdot ens va beneir tot desitjant una bona setmana. Ens vam sentir acollits en aquella comunitat parroquial de Medellín.
 

Josep Oriol Pujol i Humet.
Director General de la Fundació Pere Tarrés

Article publicat a Catalunya Cristiana, 28 d’octubre de 2018

 

Contacta

Parròquia Sant Ignasi de Loiola de Lleida

Plaça Espanya 4, 25002 LLEIDA

973 271099

secretaria@stignasi-lleida.org

Web propietat de la Parròquia Sant Ignasi de Lleida © Tots els drets reservats

Avís legal