HOMILIA DE LA MARIA NABAL - "Jesús (i nosaltres?) en el desert"

IXè Diumenge de Durant l’any - (10 març 2019)  * Pregària i Lectures al final de l'escrit

Muchas gracias Alexis por esta oportunidad y por tu generosidad para hacer un hueco a las mujeres a la vista de todos.

Debo confesar que este reto me crea ansiedad. Pero no me parecía bien criticar a nuestra Iglesia por el pequeño margen de maniobra que nos ofrece a las mujeres y después decir que no, cuando esa puerta se abre...

No puedo enseñaros grandes cosas pero compartiré con vosotros el eco de estas lecturas en mi interior. Si os resulta de ayuda perfecto. Si no aporto gran cosa, no pasa nada, querrá decir que necesitáis vuestro propio eco, ese que resuena cuando dejamos reposar las lecturas en el corazón; Jesús, Dios, tienen algo especial que decirte en lo profundo de tu corazón como nos sugiere la Segunda Lectura...

El pasaje del Evangelio nos presenta a Jesús ante las tentaciones. Parece claro, que no se trata de una "crónica" de lo ocurrido, ya que no hubo testigos de la misma. Nos encontramos ante una narración portadora de un contenido simbólico que trasciende tiempo y lugar.

Nos ofrece la experiencia de Jesús Persona,

Persona abierta al Espíritu,

Persona que se deja llevar por el Espíritu (El Espíritu le fue llevando por el desierto)

Persona que atraviesa el desierto: el desierto de arena o el desierto de las dificultades personales, el desierto de las pérdidas, el desierto de los fracasos, el desierto de las violencias, el desierto de la soledad no deseada y tantos otros...

Aquí me he reencontrado una gran enseñanza para la vida: El Espíritu no crea el desierto, mi desierto; el Espíritu me va llevando cuando llega el desierto. Pero si no estoy despierta, si no me hago consciente no veo más que desolación...

Luego nos presenta una triple tentación que sintetiza las pulsiones más importantes que el ser humano (mujeres y hombres) experimentamos y que pueden alejarnos de lo mejor de nosotros mismos. Reflejan  una relación equivocada con nosotros mismos, con los demás y con Dios: el tener, el poder y el aparentar. Tres tentaciones a la orden del día en nuestra sociedad occidental.

  • Estamos mucho más  preocupados por tener y que nadie nos quite que por compartir.  Incluso queremos que Dios responda a nuestras expectativas
  • Estamos mucho más preocupados por llevar las riendas y ser reconocidos que por servir desinteresadamente.
  • Invertimos mucho tiempo en parecer, respondiendo a lo que creemos que los otros desean de nosotros y olvidamos el tesoro que tenemos siendo cada uno de nosotros únicos e irrepetibles.

Sé tú mismo, el resto de papeles ya están repartidos

La respuesta de Jesús es llamativa: por un lado no es evitativa: reconoce la tentación. Es consciente de ella pero no se deja arrastrar.  En su apertura radical al amor de Dios ha encontrado la respuesta a sus anhelos y no necesita más.

Para mí,  las lecturas de este evangelio son una llamada a volver hacia mi interior. A no buscar fuera aquello que aparentemente satisface y al rato me vuelve a dejar vacía (cosas, cargos, fama, reconocimiento, fachada...). A recuperar el espacio interior en el que Dios me habita a mí y a cada uno de vosotros y desde aquí, desde el contacto directo con su amor fundante ser cada uno nuestra mejor versión.   

 

Maria Nabal

 

Pregària des de la lectura de l'evangeli d'aquest diumenge (Lc 4, 1-13)

Senyor, l’Esperit ens condueix al desert, a la teva trobada.

Les dunes són el teu amor; estimant i mai aturat.

Bufes i bufes; ventijol suau per moure els grans de sorra i desplaçar-los donant a les dunes formes canviants, ondulacions noves que serpentejen en la seva superfície.

També bufes amb força, desig de canvis importants, i mous i remous els grans de sorra fins a crear una boira que ho cobreix tot i n’impedeix veure’t. A la fi deixes que els grans de sorra es dipositin altrament a terra i apareixen noves i creatives formes.
Senyor, la teva mà transforma, desitges que aconseguim la millor de les arestes. Tu treballes en el teu pla.

Les dunes permeten que s’expressi la teva bellesa sense que mai siguin posseïdores de cap gra de sorra. Tu els mobilitzes, els diposites capritjosament en la seva superfície i modeles una aresta de durada efímera. Els grans de sorra sempre retornen a Tu.

Ets el centre de les dunes, l’eix que les sosté. Elles es deixen modelar, són receptacles pel teu amor creador i alhora són plena donació d’aquest amor. Reben i ofereixen sense apropiar-se’n. Els grans de sorra que les configuren són sempre teus. Les dunes expressen la teva bellesa deixant-se fer.

Pare, ens infons el teu amor tot bufant suaument. Desitges anar-nos modelant com fas amb les dunes. Cada dia mobilitzes la nostra sorra, el nostre interior, el nostre cor per donar-li formes variades i a poc a poc anem prenent forma, la teva forma.

El desert és deixar-nos fer, deixar-nos anar transformant amb amor, el teu amor.
La duna no oposa resistència i és capaç d’esclatar en infinitat de meravelloses formes, és el teu amor

Senyor, com els grans de sorra ens posem a les teves mans creadores per deixar-te expressar la teva meravella.

 

Mercè Almirall

 

========================================================================

 

Lectures

1) Lectura del llibre del Deuteronomi 26, 4-10

Moisès digué al poble: «El sacerdot rebrà de les teves mans la cistella on portes les primícies dels fruits de la terra, i la deixarà davant l’altar del Senyor, el teu Déu. Després a la presència del Senyor, el teu Déu, declararàs: “El meu pare era un arameu errant que baixà amb poca gent a l’Egipte per viure-hi com a foraster. Allà es convertiren en un gran poble, fort i nombrós. Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren una feina dura. Llavors vam cridar al Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam i tingué en compte la nostra opressió i el nostre treball forçat. El Senyor ens va fer sortir d’Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de senyals, de prodigis i d’un gran pànic, ens va introduir en aquest lloc i ens va donar aquest país que regalima llet i mel. Per això he portat aquestes primícies dels fruits de la terra que vós, Senyor, m’heu donat”. Després deixa aquells fruits davant el Senyor, el teu Déu, i adora’l».

 

Salm 90

Estigueu vora meu en els perills, Senyor.

Tu que vius a recer de l’Altíssim i passes la nit a l’ombra del Totpoderós, digues al Senyor: «Sou la muralla on m’emparo, el meu Déu, en qui confio». No et passarà res de mal, ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia, perquè ha donat ordre als seus àngels de guardar-te en els camins. Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres, trepitjaràs lleopards i escurçons, passaràs sobre lleons i serpents. Ja que ell s’ha fet tan meu, jo el salvaré, el protegiré perquè coneix el meu nom. Sempre que m’invoqui, l’escoltaré, estaré vora d’ell en els perills, el salvaré i tothom l’estimarà.

 

2) Lectura de la carta de Sant Pau als cristians de Roma  10, 8-13

¿Què diu l’Escriptura, germans? «Tens la paraula molt a prop teu; la tens als llavis i al cor». Aquesta «paraula» és la fe que proclamem: si amb els «llavis» reconeixes que Jesús és el Senyor i creus de «cor» que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat, perquè la fe que ens fa justos la portem al cor, i la professió de fe que ens duu a la salvació la tenim als llavis. Diu l’Escriptura: «Cap dels qui creuen en ell no serà defraudat». Aquí no hi ha cap diferència entre jueus i no jueus: uns i altres tenen el mateix Senyor, que enriqueix tots els qui l’invoquen, perquè «tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat».

 

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc: Lc 4, 1-13

En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». Jesús li va respondre: «Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa». Després el diable se l’endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu». Jesús li respongué: «L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”». Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que “ha donat ordre als seus àngels de guardar-te” i que “et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”». Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”». Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

Grup: 

Contacta

Parròquia Sant Ignasi de Loiola de Lleida

Plaça Espanya 4, 25002 LLEIDA

973 271099

secretaria@stignasi-lleida.org

Web propietat de la Parròquia Sant Ignasi de Lleida © Tots els drets reservats

Avís legal