La Paraula era Déu Jn 1,1-18

Al principi de tot, Déu, la Paraula existia en ell, era Déu. Nosaltres som fruit del seu desig amorós de donació als éssers humans; ja estàvem amb Ell abans de crear el món.

La Paraula, suaument pronunciada, alena la vida al nucli de la nostra persona. La nostra vida es materialitza seguint el seu pla ordenat, que va revelant amorosament al nostre cor, on segueix creant per donar forma a la plenitud del cosmos.

Venim a l’existència per Ell, amb Ell al nostre costat fem camí, té cura de nosaltres i no ens abandona mai. En Ell anem creixent en amor fins a esdevenir a la fi U.

Ell és la Vida, la llum que no hi ha cap foscor, amb què l’home provoqui dolor, desigualtat, patiment, injustícia..., ni la mort, com a fi de la nostra vida orgànica, pugui ofegar. Llum que resplendeix en el cor de cada persona, que ens atreu i ens acosta, que il·lumina i aporta esperança. La Paraula es gloria en veure, els seus fills com a llumeners donant forma a l’estelada del firmament d’una nit clara.

Guiats per aquesta llum sortim al seu encontre, escrivim la història de la nostra vida i en el nostre arbre genealògic ens sabem fills de Déu.

Amb Déu des del principi s’expressa la llum veritable, que es deleix per il·luminar a tots els homes. Fent-se present entre nosaltres fa resplendir els petits, els pobres, els desvalguts... Aquesta visió incomoda als poderosos pel que tancant els ulls no el volen reconèixer ni acollir, l’Amor és rebutjat.

La Paraula, característica de l’ésser humà per la seva relació, li permet comunicar, nomenar, expressar sentiments, consolar, acollir.... El qui és la Paraula, amb una ordre va crear harmoniosament  tot el món, va xiuxiuejar a Maria el seu pla tot esperant amb delit una paraula afirmativa per resposta;  va ser inspirada en la solitud del desert i escoltada per Joan que va fer de la  seva vida anunci i preparació per la seva vinguda, per la seva glòria.

Entra a urgències un africà malalt, en el full de derivació hi consta: “barrera idiomàtica”. La infermera que l’ha triat em fa el mateix comentari. Entro a visitar-lo i després del meu ritual d’acollida mostrant-li molt d’interès per la seva vida, immigració i situació en què actualment es troba, l’interrogo mèdicament. Cap problema! En sortir comento amb els companys: “barrera idiomàtica?” i els explico la seva vida i miracles. Aquest és el poder de la Paraula emesa amb amor tot sentint l’atracció per la llum que resplendeix aquesta persona.

Senyor, Paraula, Vida, Llum: que fem el camí de la nostra vida amb l’oïda atenta i afinada, la mirada transparent a la teva llum i que les paraules que surtin de la nostra boca s’assemblin en cadència, dolçor, perdó i estimació a les teves.

                                                                                        Diumenge 3 de gener de 2021

                                                                                                                 Mercè Almirall