La resurrecció de Jesús: La gran oportunitat per a tots nosaltres

En el si de la Vetlla Pasqual, la nostra comunitat, juntament amb 250 joves, ha rebut una petita llavor d'esperança per trobar i seguir el Crist que segueix mantenint l'Aliança per sempre de Déu amb el futur de la humanitat. Ens ho ha recordat el nostre estimat diaca Sergio Gadea en una brillant humilia que reproduïm a continuació:

Si ens preguntessin a nosaltres què és la resurrecció, què diríem? Moltes de les coses que diuen alguns nens s'assembla molt, n'estic segur, al que nosaltres mateixos podríem dir.

Tanmateix, intentar saber què és el que va passar exactament a la resurrecció és pèrdua de temps.   Hi ha una pregunta millor que a mi em sembla molt més interessant: com ens canvia la mirada, la resurrecció? Perquè la resurrecció, per tenir algun sentit, no ha de ser alguna cosa que es quedi només en el que diem, sinó que ha de tenir alguna cosa a veure amb la vida.... La resurrecció no és cap opinió, ni una idea, sinó una experiència de vida que  fa canviar les ulleres amb les quals mires al món. La resurrecció no va tant de creure, sinó de percebre.... És una experiència de vida, perquè Jesús va morir tal qual va viure i va a passar amb ell allò que estava predit a les Escriptures que havia de passar... La seva mort té a veure amb la seva vida...

La vida... nosaltres allà dalt a Raïmat portem 3 dies donant-li voltes al cap a la pregunta de què és la vida. Hem estat reflexionant amb nosaltres mateixos, hem compartit en grups, hem obert els ulls al món i hem pregat i acompanyat a Jesús en el últims dies de la seva vida. Què ha passat amb la història de Jesús? Amb tot el que va a passar, la resurrecció no potser només un happy end,  ni una "moralina" estupenda, d’aquellas de "quien la sigue la consigue", "mr wonderful", "nunca de dejes de creer" etc. La història de Jesús és tan crua i tan rellevant per nosaltres que no valen solucions fàcils...

La vida, en general, no dóna segones oportunitats. Si per segones oportunitats entenem un dret per refer allò que s’ha desfet sense que hi hagi conseqüències, cosir cada trencat sense que es noti mai més, començar des d'absolutament zero... em sembla impossible. La resurrecció de Jesús no és només un premi de Déu per fer les coses bé, o per, almenys, haver intentat instaurar el Regne a la Terra. No és que Déu faci màgia amb els bons i castigui als dolents... i  llavors esborri tot el que ha estat dolent en aquesta història Ni tampoc la resurrecció és la segona oportunitat que nosaltres li donem a Déu, després d'haver-nos sentit sols a la nostra vida: davant de, potser, la malaltia, la incomprensió, el somnis trencats, el desamor... i ara li donem la segona oportunitat perquè ens doni allò que abans no ens ha sapigut donar, no... La resurrecció no va de segones oportunitats...

Potser la vida no ens dóna mai aquestes segones oportunitats, però sí que ens dóna ocasions amb les quals, potser per una vegada, puguem estar a l'alçada de les circumstàncies, i ser i comportar-nos amb la dignitat que mai ningú no ens podrà treure. La vida ens posa davant de cruïlles on podem escollir allò més autèntic, allò més vertader, allò que ens apropa a una vida més vertadera. La dona valenta que diu prou al maltractament, el dia que un pare de família a Síria decideix que fan les maletes, deixen les seves arrels i marxen cap a Europa per trobar refugi... el jove que diu prou a allò que l’està matxacant i demana ajuda... La vida ens posa davant d'aquestes ocasions.

La mare Teresa de Calcuta era una monja en un col·legi per a gent benestant. Un dia al carrer de Calcuta s'apropa a un malalt que vivia al carrer. Escolta com li diu "Tinc set". Ella, sent que és la mateixa veu de Déu que li diu això des de la creu. Davant d'això no potser indiferent i comença llavors una vida totalment entregada al altres, fins a l'últim sospir. La vida. Déu la va posar davant d'aquesta cruïlla.

La resurrecció és la gran oportunitat que Déu ens dóna perquè puguem viure, creure, esperar, amar amb tot el que som. I fer-ho sense por al què diran, sense por a cap frontera o límit, ni tan sols al pecat ni a la mort

Ressuscitar, per a nosaltres, és obrir els ulls, aprendre a mirar d'una altra manera i posar-s'hi a caminar...

I què hem de fer? Potser, en una nit com aquesta, pot estar resumit en una cosa ben senzilla. Vols que la teva ruta acabi aquí? Que acabi amb aquesta missa?  Mireu, tots en aquesta Pasqua, n'estic segur, hem fet una descoberta, hem trobat una petita llum: potser hem sentit per primer cop que la fe té a veure amb alguna cosa de la nostra vida. Potser hem pogut prendre una decisió que ens apropi cap a la millor versió de nosaltres mateixos. Potser hem sentit el consol d'un Déu que ens fa costat a les batalles de la nostra vida...

Però ara la pilota és a la nostra teulada... Un dia com avui celebrem que Déu ens posa davant de cruïlles on hem d'escollir entre la vida que ens ha donat ell d'una vegada per sempre, o continuar amb les mateixes dinàmiques que ens fan viure la rutina com una cursa d'obstacles fins a la propera vegada que se'ns recordi on està la vida vertadera. Si sabem què és el que ens dóna la vida... per què no som valents per apostar per això? Sigui el que sigui el que ens va fer apuntar-nos a la Pasqua, sigui el que sigui el que ens ha portat a tots aquesta nit de dissabte a celebrar aquí la resurrecció,  la pregunta és aquesta: amb el que has descobert, vols caminar? O  el camí s'acaba aquí? Ha estat només una ruta de 4 dies o vols fer de la teva vida sencera una ruta?

Si ens atrevim a viure com a pelegrins, sempre en ruta, la vida serà una continua Pasqua: cada dia serà una sorpresa; hi haurà una comunió, una connexió profunda entre el que creiem, els nostres sentiments, amb Jesús, amb els nostres germans. La vida serà una constant troballa de motius per no perdre l'esperança. I això, sense tancar els ulls al patiment al món, al nostre propi patiment. Però farem un camí, sempre sentint que ens fan costat (Déu i els germans). I la nostra vida per fi tindrà un sentit: perquè al final del camí ens espera una gran abraçada, i perquè a cada passa, en aquesta ruta, serà construir Regne, qui sap de quina manera, qui sap de quina manera vol Déu que donem la nostra vida....

Però ara la pilota é al nostre teulat. Preguntem-nos... Ha estat aquesta Pasqua una ruta de només 4 dies? O vols fer de la teva vida una ruta?

Sergio Gadea, diaca