L’art del govern a les cartes de Sant Ignasi

a càrrec del P. Llorenç Puig, jesuïta*

_____________________________

Sant Ignasi va deixar un munt de cartes escrites -7.000 -. Encara que algunes s’han perdut, són moltes les que han quedat i que són guia espiritual de la Companyia de Jesús. Diuen que aquestes cartes són com una selva gairebé impenetrable, però amb molts tresors amagats. Avui  el P. Llorenç Puig ens mostra l’Art de governar mostrat en aquestes cartes.

Sant Ignasi es considerava un bon escrivà; tenia molt bona lletra. Escrivia a la família, amics, companys com a Pere Fabra, primer secretari seu, a Francesc Xavier, a Polanco. - que va fer un treball molt eficaç- També a membres de la noblesa: Joan II de Portugal, Ferran I, germà de Carles V, a Margarida d’Àustria, filla de Joan d’Aragó; a jerarquies eclesiàstiques, bisbes per demanar-los ajuda per obrir missions, etc.

La temàtica era sobre la vida espiritual: obediència, abnegació, col·laboració, també sobre la vida diària. Referència a la vida de la Companyia , les institucions, confiança en Déu, agraïment, comentaris sobre les constitucions i dels exercicis. Sempre pel major bé de les ànimes i glòria a Déu buscant la seva voluntat.

La Companyia ha de ser l’instrument per l’obra del Senyor, per evangelització i cristianització del món. On hi ha salvació, hi ha l’Església. Els serveis han de ser per a tothom, rics i pobres. S’ha de treballar amb estima i amb humilitat. L’obediència és apostòlica. Cal una bona formació humanista i sòlida per la missió.

Tenia una visió especial, tant per a grans projectes com per a petits detalls. Per posar un exemple: Un gran projecte per a l’Armada contra els turcs per portar la pau al Mediterrani; un pla apostòlic per Etiòpia; formació del Col·legi Romà per tenir gent formada; pla sobre l’evangelització d’Alemanya (escriu als Pares allí enviats); pla d’evangelització de Ferrara (Itàlia).

Al mateix temps entra en detalls com: normes per negociar i convèncer; entrar en l’altre per poder sortir amb la seva; parlar poc i tard, escoltant molt i amb gust per poder respondre les preguntes; comiat ràpid i amable; en els negocis (feines) ser liberal amb el temps i ser diligents.

Sant Ignasi era un gran estratega. Sap entendre’s amb tothom i pensa bé les estratègies, fixant-se amb els més petits detalls.

El Papa li demana tres teòlegs per portar Teologia nova al Concili de Trento. Envia Laínez, Salmerón i Fabra (Aquest va morir en el viatge d’anada). Les instruccions que els va  donar foren: En la conversa i tracte mirar la salut i profit de les ànimes, encara que els costi; comptar amb la gràcia de Déu, sense Ell no farien res. Mostrar-se prudent, ponderat i afable en la manera de parlar, sobretot en temes tractables en el Concili. Pensar abans de parlar, escoltant atentament i amb serenor el que parla per tal de respondre o callar. Emetre el parer amb serenitat. Acomodar-se a la condició de la persona amb qui es tracta.

Quan hi ha estones que no són al Concili, pretendre ensenyar als joves amb l’exemple: predicar, confessar, visitar els hospitals, exhortar als bons costums...En la predicació no embarcar-se en temes que hi ha d’haver discussions, ajudar els joves a “conèixer-se a si mateixos”... Quant a les sessions del Concili els diu que han de prendre notes i després , tots junts , durant una horeta, han de comentar el que han fet i preparar la sessió de l’endemà. Si no estan tots d’acord han de votar. Cadascú demanarà als altres corregir si han faltat en alguna cosa i l’altre no ha de replicar, a menys que tingui raó, però tot amb caritat i bona harmonia.

Un altre exemple de minuciositat es mostra quan Ignasi escriu al P. Ponç Cogordan el 12-2-1555 que havia de fer la reforma d’algun convent (tant és, masculí com femení). Li escriu el que ha de fer: Guanyar-se la gent per després proposar la necessitat de la reforma. Posar gran prudència per fer-la. Abans de fer-la, assegurar-se que les superioritats i gent del lloc hi estan d’acord. Enviar cartes fent-los veure que es fa a favor seu, perquè es busca el millor per a ells amb totes les garanties, no de qualsevol manera i guanyaran si es fa de forma positiva, visitant hospitals, ajudant els pobres, etc.

Si és convent de monges, visitar-les amb molta caritat, fent entendre que és un cardenal qui els ha enviat pel seu bé. Llavors parlar-los de reformes. Mirar primer les que tenen vida més ordenada, millor l’Abadessa  i després les altres. Mirar la vida espiritual de la vida passada i errors; llavors, amb habilitat, començar la reforma. Caldrà conèixer el confessor, procurar la seva amistat i, si no els pot ajudar, mirar que estigui un temps sense anar al convent. Encoratjar-se a confessar i combregar en particular per ser bon exemple per als altres. Han d’atendre les que no pensen igual, sense enfadar-se, sinó amb caritat i perseverança, oferint-los-hi ajut. No han d’acceptar menjar ni almoines i no hi ha d’haver parcialitat, sinó tractar-les a totes igual.

En la manera de governar, sant  Ignasi dóna també instruccions en les seves cartes: No tothom és igual; s’han d’estudiar les persones.- No posar-se en perill.- No demanar més del que puguin fer, cadascú ha de fer segons les seves forces. El governant ha de ser conegut per la seva equitat. Si una persona és robusta i forta en la virtut, demanar-li que faci més. Respectar el qui té menys qualitats. Algunes vegades exalçar i encoratjar els més dèbils; als prudents se’ls pot donar carta blanca. Si a algú se’l demana o renya, que entengui el que s’ha de fer.- Als més treballadors o als millors, els diu que confiïn en l’Esperit Sant.

Al Rector de Lovaina, que li demanava consell sobre el menjar li diu: Lloem, quan es pot fer, la frugalitat i la parsimònia, donant exemple, però menjar sa i com el comú de la gent. Si es tracten bé a si mateixos, podran treballar i fer obres de caritat. Han de tenir forces per treballar per les ànimes.- Poden menjar i beure sense afectar la salut.- Si estan grassos, moderar el menjar.- Que a taula hi hagi el mateix menjar per a tots.- Menjar el que necessita cada cos.- Si algú té necessitat de menjar més que els altres, ho podrà fer a part. Cal exigència espiritual i adaptar-se a la situació concreta del lloc.

Com es pot veure, sant Ignasi tenia solució per a tot; tant per a grans coses com per a les més insignificants del dia a dia. Tot per al bé de les ànimes, a major glòria de Déu.

Hortènsia

* 1a sessió del Seminari sobre Política i Espiritualitat de Cristianisme i Justícia (25-01-2019)