Les màscares

Era de nit. Vaig sortir del meu hotel al carrer de Londres. En aquell moment passava un taxi amb algú al darrera. Portava la cara tapada amb una mascara veneciana. Preciosa. Em va impressionar! No ho he oblidat mai. Qui era?. Una dona, un home, potser un famós, un polític, el home o la dona d’algú. Què es estrany? S’amagava. Tenia vergonya, por... Anava a fer alguna cosa mal feta? Es protegia, vaig pensar.

Aquest record, juntament amb la situació que vivim aquests dies del Covid-19 em porta a pensar en tota la humanitat, en el paper que fem tots nosaltres en aquesta Terra. A què estem jugant? Què hem construït entre tots en aquest món? Quines coses hem respectat? I mirant a l’home, a les dones, a mi mateixa al llarg dels anys...veig que només participem en un ball de màscares.

Les anem superposant una damunt de l’altra. Cadascú té les seves. Un pot ser més que l’altre, per ofegar-lo. L’altra per enganyar, per estafar, per odiar, per ser un hipòcrita, un corrupte, un pederasta. També hi ha gent diferent.

Estem tots malalts, bruts, arruïnats per dintre. Sabem que hi ha gent sense cor. Estem tapats pels nostres pecats. Deixem el cor confinat a casa i ens posem la mascareta per sortir al món. Potser tenim el cor sepultat sota terra. M’agradaria que hi hagués una vacuna contra el mal? Per què no volem despullar-nos del pecat?

Els creients, els que tenim Fe, sabem que existeix un Jesús! Què ens demana a tots?

Com deia el Pare Sunyol, Jesús voldria que ens identifiquéssim amb ell.

Jo humilment penso, d’una manera bastant idíl·lica, que hauríem de viure d’una forma més autèntica, més a flor de pell, més natural. Nosaltres també som natura. Pertanyem a la terra i tornarem a ella. Necessitem mirar els estels a la nit. Necessitem una abraçada, una estrella. Necessitem ser lliures, perquè Jesús ens vol transparents, clars, com un cel net de núvols, tendres com l’escena d’un fill amamantat per la seva mare.

Però cal treballar cap endins, buscar fins a les entranyes, destil·lar totes les cèl·lules i arribar al fons del pou. Lluitar, ser valents, capaços de morir si és necessari o d'esgarrar-nos per trobar la nostra essència. Llavors arrancar-nos la careta una darrera o altra, sense por, fins a quedar-nos com en una altra dimensió, plens d’esperit, amor, senzillesa, humilitat, pau, solidaritat. I el millor de tot és què descobrim que no estem sols. Jesús en aquesta metamorfosis està al nostre costat.

Potser aquest somni el té molta gent. I tu? Has intentat fer aquesta experiència. Aquesta és la meva pregària, el meu rosari, la meva constant.....També hi són els altres per ajudar-los i per servir-los. Les balances estan equilibrades, com en un bumerang que té inscrit la paraula amor: va i torna.

M. Antònia Grau

 

Contacta

Parròquia Sant Ignasi de Loiola de Lleida

Plaça Espanya 4, 25002 LLEIDA

973 271099

secretaria@stignasi-lleida.org

Web propietat de la Parròquia Sant Ignasi de Lleida © Tots els drets reservats

Avís legal