Ordenació diaconal del Dani Cuesta SJ i altres companys jesuïtes

«Déu estarà al meu costat, com ho ha estat al llarg d'aquests anys»

Acompanyats de família, amics i amigues, , el passat 8 de febrer, a Madrid, un grup de jesuïtes va donar un pas més en el seu camí vocacional: la seva ordenació diaconal. Un d’ells, és ben conegut en aquesta Parròquia per la seva vitalitat, alegria, amor i servei incondicional sobretot a l’Esplai i amb els joves. Sí, parlem d’en Dani Cuesta SJ.

Així doncs, la Parròquia de San Francisco Javier i San Luis Gonzaga del barri de Ventilla, Madrid, es va omplir de gom a gom en una celebració solemne i festiva, presidida pel cardenal arquebisbe de Madrid Sr. Carlos Osoro Sierra i concelebrada per més d'un centenar de sacerdots. Una bona colla de gent des de MAG+S, l’Esplai, el Claver i altres grups vam anar a compartir amb el Dani aquest moment tant important.

En Dani respon un parell de preguntes donant testimoni de la seva vocació i formació com a jesuïta, així com el que suposa aquest nou pas:

 

Va haver-hi algun moment o experiència que et marqués especialment per optar per la teva vocació de ser jesuïta?

Des de molt jove vaig sentir que Déu volia una mica de mi, però no acabava de veure clar quina era aquella vocació per a la qual m'havia creat. Amb tot, va haver-hi un moment en el qual vaig veure bastant clar que el meu era ser un bon laic compromès a l'Església. Dedicar-me al món de l'estudi de la Història de l'Art i viure la meva fe des de la vida parroquial i confrare. Però, just en el moment en el qual semblava que totes les peces encaixaven, va reaparèixer en la meva vida la pregunta vocacional que va esgavellar tots els meus plans de futur. Va ser a partir del moment que, per casualitat, vaig començar a anar a missa de 21.15 a l'església dels jesuïtes de Valladolid. Allí vaig conèixer un grup de jesuïtes joves, alegres, profunds i incansables, que semblaven tenir sempre temps per a escoltar-me. Eren persones que vivien la seva consagració a Déu amb una frescor i una naturalitat que em van impressionar. Conjugaven la seva presència a l'església i la pastoral universitària amb les classes en el col·legi, les visites a la presó i molts altres voluntariats. Aquells jesuïtes van ser la mediació que el Senyor va utilitzar per a mostrar-me que el meu camí, aquell que havia buscat des de sempre, estava en la Companyia de Jesús. Déu em va mostrar que fins al moment havia estat content amb tot el que feia, però que en la meva vocació se m'oferia una mica més: ser feliç.

 

Què suposa per a tu l'ordenació diaconal?

Per a mi l'ordenació diaconal és un pas molt important, sobretot perquè suposa l'inici del ministeri per al qual em sento cridat. Sóc conscient que és un pas gran que em sobrepassa i això esglaia. Però, malgrat totes les pors, estic tranquil, ja que sento que aquesta és la direcció cap a la qual Déu m'ha anat guiant i portant al llarg d'aquests anys. En pensar en l'ordenació, no puc evitar mirar cap endarrere i veure com els meus dotze anys de jesuïta han estat un intentar buscar i trobar la voluntat de Déu en la meva vida (comptant amb tota la meva feblesa i incoherència). Per això, sento que l'ordenació és un pas més en aquesta cerca de respondre a la voluntat de Déu, un pas important i gran, cert, però un pas en el qual Déu estarà al meu costat, com ho ha estat al llarg d'aquests anys. Per això, ho visc tranquil.

 

 

 

Contacta

Parròquia Sant Ignasi de Loiola de Lleida

Plaça Espanya 4, 25002 LLEIDA

973 271099

secretaria@stignasi-lleida.org

Web propietat de la Parròquia Sant Ignasi de Lleida © Tots els drets reservats

Avís legal