Podem parlar d'un lidereatge cristià en femení?

El lideratge en femení és un problema social general, però el lideratge cristià en femení, encara té més dificultat.

QUÈ VOL DIR LIDERATGE?
-És un conjunt de capacitats d’una persona per influir en la ment d’una persona individualment o en grups de persones. La capacitat d’incentivar, promoure, investigar, gestionar i portar un grup. Ens podem preguntar: Com és el lideratge femení?.- Cal un lideratge femení?.- Quin tipus de lideratge volem o necessitem? El lideratge femení no està bé. Segons dades del 2017, a Espanya, la dona només ocupa llocs directius en un 5%, encara que a l’estament hi hagi del 15 al 25% de dones treballant-hi. A l’Administració Pública, és una mica més alt, entre el 30 i el 40%. En Consells Administratius, no arriben al 25%. En empreses de l’Íbex 35, solament el 3%.

En la Universitat, encara que l’alumnat femení sigui el 56%, i hi ha més tesis doctorals femenines que masculines, només arriben a Catedràtiques el 18%. Només el 3% de Nobels són dones. Aquest any , el Nobel d’Economia el va guanyar un matrimoni d’origen indi-americà. A la foto que es va publicar hi deia que l’havia guanyat Abhijit Banerjee i esposa. Tot i que era la segona dona que guanyava un Nobel d’Economia, no figurava el seu nom. Després ho van subsanar.

A la Sanitat les dones no arriben al 20% les que estan en llocs directius, encara que en la plantilla siguin el 50%. Als Col·legis de Metges, els càrrecs de representació, són gairebé tots masculins.
 

PER QUÈ PASSA AIXÒ?
-Això passa per idees predeterminades i biaix subconscient. Biològicament no hi ha diferències entre homes i dones. Passa per la càrrega laboral familiar; pel desequilibri de gènere en les oportunitats de progressar i liderar; per falta de referents, ja que gairebé tots són masculins i per estereotips. Als homes se’ls considera que han de ser millors en Matemàtiques, Física, Química, Filosofia...encara que la capacitat és la mateixa en homes que en dones. Fins i tot hi ha accions que s’associen a homes i altres a dones. En estudis recents es veu que, en igualtat de condicions, les dones tenen un 30% menys de probabilitats de rebre una proposta d’entrevista de feina que els homes.

RISC DE L’ETIQUETATGE
-L’efecte Pigmalió o la profecia autocomplerta. Les expectatives que tenen els pares i professors sobre el nen o nena influeixen molt en el seu rendiment i en el que serà de gran. Es van passar uns tests i altres proves a un grup d’alumnes. Sense mirar els resultats, van fer dos grups de nens i els van dir: aquest grup és molt bo, podran fer el que vulguin; aquest altre tindrà dificultats d’aprenentatge (en els dos grups estaven barrejats els més bons i els no tant). Al final es van complir les expectatives. El grup que van dir que era bo, va traure molt bones notes, fins i tot els més “justos” i els que van qualificar com que no arribarien, van baixar de nota fins i tot els que eren “bons”. Uns van millorar i uns altres van baixar. (l’efecte Pigmalió, afecta). També es va fer una altra prova: Un professor va dir a classe que els que tenien els ulls blaus, a causa de la melanina, tindrien un rendiment més baix que els que tenien els ulls de color marró. I va ser així. Després el professor els va dir, que s’havia equivocat, que era al revés. Els que tindrien el rendiment més baix eren els dels ulls marró. Els dels ulls blaus van recuperar l’autoestima i van millorar, mentre que els altres, els marrons , van baixar.

L’efecte Pigmalió afecta a l’autoestima, al rendiment, a les actituds, al comportament i la motivació. És molt corrent que amb els bons alumnes hi ha un clima emocional més proper; se’ls ensenya més matèria, se’ls premia, se’ls perdona més el errors i se’ls elogia més i viceversa amb els de més baix rendiment, amb perill de marginació dels més  vulnerables.

ESTEREOTIPS MOLT ESTESOS
-Les dones, a la feina, no poden ascendir als llocs més elevats al tenir fills; en canvi, l’home sí. La dona és la que ha d’agafar la mitja jornada o deixar la feina. La dona sense fills, sí que  ascendeix; amb fills, va baixant. Perquè la dona assumeix més càrrega familiar que els homes. Hi ha desajust i desequilibri de gènere. La dona que ha de fer una entrevista de treball, si té fills, penalitza. Si són els homes els entrevistats, el tenir fills és motiu de promoció. Ser dona penalitza.

A Boston (EEUU) es va fer una prova: El 1952 a l’Orquestra Simfònica de la ciutat, només tenia el 10% de dones. En una nova contractació, la van fer “a cegues”. Tots els aspirants van fer les proves darrere d’una cortina i a sobre d’una catifa (perquè no es notessin els talons de les dones). Resultat: L’orquestra va passar del 10%  de dones al 40%. En carreres com Matemàtiques, Enginyeria, Físiques també hi ha poques dones. El posar estereotips pot afectar els infants a partir dels quatre o cinc anys.

FALTA DE REFERENTS
-Costa que les dones entrin en Ciències. Massa estereotips i condicionants. També falta de referents. Ens falta molt recorregut per arribar a un lideratge femení. Hi ha àmbits professionals molt bons, però sense lideratge femení. Podria ser perquè ens mirem els nens i les nenes de manera diferent...pel color de la pell... per por de no saber estar a l’alçada...Potser s’haurà d’establir un sistema de quotes...El lideratge femení està malament, però...

CAL UN LIDERATGE FEMENÍ?
-Sí que cal. Kohlberg, deixeble de Piaget, va estudiar el desenvolupament de la conducta moral i l’evolució del pensament. Estableix tres nivells: nivell preconvencional, nivell convencional i nivell postconvencional o dels principis. (hi arriben poques dones)

Es diu: Els homes resolen els problemes ètics d’acord a drets d’imparcialitat, per justícia; les dones per compassió i empatia. Hi ha diferències que permeten parlar d’una veu diferent entre dones: l’ètica de la cura. Un major desenvolupament moral porta a assumir nivells més elevats de decisions i accions morals. Kohlberg prima l’ideal de justícia i de dret enfront del que defensa l’atenció al context i a la cura. Aquí s’enllaça amb la pretesa “masculinitat” de la justícia i venen a representar els diferents enfocaments ètics d’homes i de dones.
 

ÈTICA DEL CUIDAR
-L’experiència de ser cuidat és humana. Només l’ésser humà pot tenir cura de l’altre. Acompanyar i tenir cura humanament requereix estar format i cuidat. En nivell postconvencional, hi ha alguna cosa per damunt de l’Ètica. Per tant: Justícia o cura? - Ambdues! L’Ètica dels drets basada en la imparcialitat, ha de complementar-se amb l’Ètica de la responsabilitat. La compassió i la cura han de complementar-se amb els pressupostos universalitzables de la justícia. Hi ha una complementarietat entre els dos models. No són independents. La maduresa implica un doble desenvolupament. Einstein deia: Comença a manifestar-se la maduresa, quan sentim que ens preocupem més dels altres que de nosaltres mateixos. La complementarietat és difícil.

La infelicitat que moltes dones senten avui prové de la incertesa sobre qui són i el que vol la societat: comportar-se com un home i ser capaç d’estimar com una dona. Per tant cal un lideratge femení perquè porta complementarietat, diversitat i pluralitat. Ha de ser un lideratge a l’estil del de Jesús. El que ens mostren els Evangelis com Jesús resolia els problemes i dilemes que li presentaven. Ser líder a favor dels altres. Jesús ens diu: Ja sabeu que els que governen es consideren amos i us volen sota el seu poder. Jo us dic: el que vulgui arribar a ser gran entre vosaltres, que es faci servent vostre.

El lideratge femení ha de tenir aquest estil de Jesús, en favor dels altres i com un servei que implica estima, respecte i consideració. Qui vulgui ser líder, que es faci esclau de tots. Com el Bon Pastor, que coneixia, protegia i tenia cura del ramat. Per construir rendiment, un líder ha de construir una fundació forta (la casa construïda sobre la roca). Cal buscar eines per gestionar la comunicació a l’equip: Què fem? Per què ho fem? Per a qui ho fem? Triar la tasca de cadascú, proposar les expectatives, establir relacions  de respecte, confiança, escolta i avaluar els fets. Aquest és el lideratge de Jesús. Potser és un lideratge com a més femení, però la fórmula és aplicable a tothom. Tothom pot viure el lideratge com un servei; això no té gènere. Si el lideratge de Jesús és més en femení, com hem construït l’Església?...
Fins al proper seminari.
 

Resum de la sessió Podem parlar d'un lidereatge cristià en femení? a càrrec de Montse Esquerda i Aresté

Cristianisme i Justícia - EIDES

Contacta

Parròquia Sant Ignasi de Loiola de Lleida

Plaça Espanya 4, 25002 LLEIDA

973 271099

secretaria@stignasi-lleida.org

Web propietat de la Parròquia Sant Ignasi de Lleida © Tots els drets reservats

Avís legal