Senyor ets en el ventijol (Mt 14, 22-33)

Estem en la nostra cova a recer de les inclemènciesdel temps i protegits de les bèsties. Ens sentim segurs, passem els dies i en deixem empremta en les pintures que fem en les parets, però Tu, Senyor, creus que ens manca conèixer la teva presència i despertes, en el nostre cor, el desig de sortir a la teva trobada.

Cal estar atent al teu pas i ens disposem a abandonar la zona de confort. Arribes com a Tu t’agrada fer-ho i, com et caracteritza, en la remor d’un ventijol suau, en la discreció en què vas arribar a aquest món, amb la senzillesa en què ets present en la nostra existència.

Quan sentim en el cor la teva presència, ens estem drets davant teu gaudint i adorant.

Jesús ens fas saber quin és el rumb que desitges per la nostra vida i, il·lusionats deixem la riba on estàvem ben tranquils al teu costat i pugem a la barca, sense Tu, per anar a l’altra riba. Intuïm que viure és sempre anar a l’altra riba i no sempre creiem que Tu ens hi acompanyes.

La travessia de la nostra vida es veu sacsejada, tantes i tantes vegades, altes onades que la fan trontollar i tenim por, Si Tu hi fossis... Tu vens cap a nosaltres, com sempre sense fer soroll, en la nit i la nostra ofuscació i una feble confiança ens dificulten  reconèixer-te.

Jesús camines sobre les aigües turbulentes del món, et mulles els peus per la vida, per venir a trobar-nos i agafar-nos fort amb la teva mà. Tu ens fas saber el teu desig: “vine”, il·lusionats i amb confiança per venir a TU ens llencem a caminar per sobre de l’aigua, però tots sols no ens en sortim. La por ens engoleix i sentim que sols fortament agafats de la teva mà podrem avançar.

El teu somni és que mai deixem d’intentar-ho amb la confiança posada en Tu.

Senyor, que siguem posats al teu costat per a travessar els llacs de la nostra vida, que ens facis sentir la força amb què la teva mà ens sosté i ens rescata en els naufragis.

Senyor, dóna’ns la gràcia d’estar atents al ventijol suau on et fas present en el dia a dia i que sapiguem treballar pel Regne amb senzillesa i humilitat, sense fer remor.

Senyor, et demanem que ens facis el do de la fe que en els moments de dubte ens faci dir: “Realment ets el Fill de Déu”

                                                                                                                 Mercè Almirall

                                                                                          Diumenge 9 d’agost de 2020