Setmana d’immersió a l’hospitalitat

El passat mes de març i dins el marc de les celebracions dels 40 anys parroquials, es va celebrar la Setmana d’immersió a l’hospitalitat. L’Equip de Missió va ser l’encarregat d’organitzar dues xerrades. La primera sobre l’ hostilitat i la segona sobre l’hospitalitat, cara i creu d’una mateixa moneda. Per ajudar-nos en aquesta tasca, vam comptar amb Ignasi Escudero i Carme De la Fuente. Tots dos formen part dels Centre d’Estudis de Cristianisme i Justícia i treballen en diferents projectes d’acció social.

El motiu que va portar a escollir aquests temes és perquè encara manca molta conscienciació, des de la mateixa parròquia, compromesa amb nombrosos projectes solidaris, es veu com aquests sovint xoquen amb estats d’opinió contraris. Ignasi Escudero va ser el ponent del tema de l’Hostilitat. Ens va recordar que el món sovint és hostil, si bé és cert que hi ha persones i col·lectius que per la seva vulnerabilitat la pateixen d’una manera molt més punyent. Dins de la nostra societat, tant a nivell local com mundial, el fet migratori és vist amb recel o directament amb refús. Ens oblidem que existeixen des que hi ha persones sobre la Terra: la nostra és una història de migracions.

Els fets migratoris responen a causes concretes i complexes, com poden ser entre altres, les guerres, la manca d’oportunitats al país d’origen... La resposta que donen els estats és bàsicament repressiva. Es limitem a construir camps de refugiats, tanques amb concertines (Melilla), devolucions en calent i s’inventen els CIES (Centre Internament per a persones estrangeres) que són una mena de presons on les persones estrangeres són retingudes. L’únic delicte és “no tenir papers” i estan a l’espera de ser expulsats. Dins el territori espanyol n’hi ha 7. El de Barcelona és a la Zona Franca. Totes aquestes “mesures” són una hostilitat institucional i pagada entre tots. En paraules de Pau Vidal sj, “Estar en un camp de refugiats es tocar el fracàs de la humanitat”.

Per acabar Ignasi Escudero ens recorda com, dins aquest drama humanitari, hi ha qui s’enriqueix , ja sigui amb venda d’armes o tràfic de persones.

Pel que fa a l’Hospitalitat, va ser Carme de la Fuente, l’encarregada de donar-nos les claus per aprofundir-hi. En primer lloc ens recorda que l’hospitalitat és una actitud, és una forma d’estar, ser i sentir. És una invitació, he de dir si ó no, i només esdevé útil quan es tradueix en acció. Per arribar a comprendre aquesta realitat hem de tenir present que les persones, quan es desplacen no arriben buides, porten amb elles les seves idees, patrons culturals, creences i ideologies.

Carme de la Fuente ens dóna 10 punts, que són els 10 ingredients necessaris per “cuinar” una bona hospitalitat. Val la pena reflexionar-hi:

1.- Descobrir el valor de l’altre: La persona que tinc al davant té valor per si mateixa, té una dignitat que ja és seva.

2.- Preguntar-nos per la seva vulnerabilitat: Per què li ha passat això? Quina causa l’ha portat aquí ? De què fuig?

3.- Obrir portes: Això implica no sols portes físiques, sinó també obrir el nostre cor i cap. Mirar la realitat amb cor obert.

4.- Acollir bé: hem de diferenciar entre tolerar o acollir. Tolerar implica distància, miro de reüll, que la problemàtica no m’esquitxi. De fet no vull saber. L’acolliment, pel contrari, ens parla de tenir cura, de voler saber. L’acolliment dóna fruits i és un enriquiment personal, en definitiva eixampla els meus propis límits.

5.- Deixar Espai: Per acollir a l’altre hi ha d’haver un espai dins del meu cap i el meu cor, però a vegades ho tenim ple de tantes “coses” inútils.

6.- Desprendre’s: Si no tinc espai m’hauré de despendre d’alguna cosa, com són les idees preconcebudes, prejudicis de tota mena, diuen que..., la por al diferent.

7.- Cuidar l’Escolta: Fins que no ens “enfrontem” al desconegut, aquest segueix sent un estrany. No el conec, però m’imagino que sí i continuo amb els meus sovint caducs criteris.

8.- Afecte: Deixar que neixin vincles afectius, tant ell/a com tu, sou dos éssers humans, però tenint cura en no crear dependència, això no ens ajudaria.

9.- Descentrar-nos: Deixar el Tu i el Jo, per donar oportunitat que sorgeixi espai per al Nosaltres . Nosaltres som tots.

10.- Transformació : Qui obre les portes de casa seva i del seu cor a l’estrany s’obre a la transformació i no oblidar que acollir és un criteri de salvació.

En acabar cada xerrada es va donar pas a un debat on es van poder compartir i debatre diferents punts de vista. Des d’aquí volem agrair als dos ponents la seva generosa participació com també a les persones que hi van assistir.

Dins la setmana d’Immersió a l’hospitalitat també es va inaugurar una exposició fotogràfica que sota el títol de “Som migrans”, ens convidava a ficar-nos al lloc de l’altre. També es va comptar amb el testimoni de Mohamed, un marroquí que va arribar a casa nostra ara ja farà 20 anys amb pastera i ens va explicar la seva experiència.

Emi Peralta
Equip Missió