Molts cops ens hem preguntat, quina imatge donem a una nena petita de quin pot ser el seu rol dins l’Església, si mai podran veure una dona presidint una celebració?    Quins referents femenins històrics té una noia que li agradi l’art, la ciència, la música?  Un cop més, els i les joves ens desperten de les injustícies que portem anys vivint com a fets normals.  Això em recorda aquesta dramàtica tira del Quino.

Més enllà de reivindicar el paper de la dona dins de la nostra societat i la nostra Església, cal redescobrir primer el valor de la feminitat.  Es tracta de descobrir com pot canviar la nostra cosmovisió del món si incorporem la cosmovisió de la dona, que durant tant de temps ha estat ignorada.  No es tracta doncs de canviar un patriarcat per un matriarcat, sinó de donar valor i mirar junts l’enriquiment que comportarà veure el món i actuar des de la lògica del femení. 

Veure

“Una anàlisi de la situació de la dona a nivell mundial fa que ens adonem que existeixi l’anomenada <<violència de gènere>>, un fet cultural i social que concep la dona inferior a l’home. La introjecció de la superioritat del model masculí, el mimetisme de l’acció constant en relació amb les generacions anteriors  a la nostra, porta la violència com un mecanisme fruit d’un patró familiar de subordinació i de no qüestionar-se les imposicions masculines. La primera gran violència de la qual és víctima la dona comença en l’educació. Aquesta se suma a l’esmentada <<feminització de la pobresa>>, com passa en els països empobrits d’Amèrica Llatina."[1]

Tot i així, hi ha nombrosos exemples de dones que, des de la seva activitat, han reivindicat la injustícia i la violència estructural contra la dona. Des de llur maternitat, des del camp de l’art, la lluita social...  Són també moltes les dones que han mostrat que es pot passar de l’esfera privada a l’esfera pública per tenir un impacte que ajudi a conscienciar i transformar.

Aquesta visió patriarcal del món també ha tenyit la nostra espiritualitat i religió i, per tant, també la nostra concepció de qui és Déu.  Per això també cal posar de manifest el paper d’algunes dones que han fet teologia feminista.   Una d’elles, Elisabeth A. Johnson sosté que, a l’Església, l’esmentada exclusió es produeix en tots els camps: “credos eclesials, doctrines, oracions, sistemes teològics i litúrgics, patrons espirituals i, també, visions de la missió, l’ordre, el lideratge i la disciplina de l’Església.”

Jesús, a l’Evangeli, no només es mostra sensible i proper a la dona, sinó que té entre elles un grup de seguidores (Mc 15, 41).  Una proximitat que es escandalosa en molts casos (Jn 4, 27; Lc 7, 39; ...).

• Quins referents femenins tenim en la vida? En el camp social, cultural, espiritual, científic, artístic...  
• Com ha estat la nostra educació, treball, relacions socials, domèstiques entre homes i dones?
• En aquest moment present, sembla que estiguem albirant un canvi en moltes coses que fins ara s'havien viscut com normals (crisi del clima, masclisme...) Com definiries el moment present?

Jutjar

Hem citat com Jesús és pròxim a les dones. El seu tracte el podríem tractar de revolucionari pel que fa al seu temps. Un tracte que alguns cops desperta menyspreu cap a Jesús; que demana atreviment per part de Jesús; que transmet una sensibilitat especial; o bé com Jesús posa les dones com a exemple.

• la guarició de la filla de Zaire Mt 9, 25
• la dones que se li atansen per ser guarides Mt 9, 20
• les que necessiten ser perdonades Jn 8, 11
• la viuda pobra Mc 12, 42
• l’amistat amb elles, casa de Marta i Maria Lc 10, 38

Però més enllà de la relació de Jesús cap a les dones, podem dir que hi ha també a l’Evangeli una lectura femenina a fer.  Com hauríem de poder comentar i fer una homilia de l’Encarnació des de l’òptica femenina. Posant l’accent en el fet que Déu és fet persona a través d’una dona, Maria.  Que el Fill de Déu és educat per una mare.  Que les persones que estan al peu de la creu (Jn 19, 26) són unes dones i són elles les primeres en portar l’anunci de la resurrecció (Mc 16, 9), el kerigma principal de la fe de l’Església.

• Quines coses poden canviar si incorporem la cosmovisió de la dona, del femení, a l’esfera pública?
• I dins de l’Església?

Actuar

Les dones són capaces de generar esperança en temps adversos, la maternitat provoca aquest fet. També la sensibilitat cap al món de les cures, la manera de resoldre conflictes... "Trets femenins" no vol dir exclusius de la dona.  Totes i tots hauríem d’aprendre i incorporar maneres noves d’orientar la vida.

• Així com l’ecologisme ens va despertant a una nova manera més crítica pel que fa al nostre consum, del tracte que hem de fer amb els residus, de la nostra preocupació de cara la cura del planeta... què ens desperta la crida que ens fa el feminisme?