Pregàries

Jesús desitja que l’acompanyem i participem de la seva pregària; un moment de profunda intimitat amb el Pare, de qui és el Fill estimat i, ens crida pel nostre nom perquè ens hi anem disposant: deixem el que estiguem fent, encaminem-nos amb reverència cap al racó de pregar, encenem l’espelma, ens agenollem i estem una estona amb el Pare que ens mira amorosament.

Però ens costa, ens pot la mandra i ens adormim, no entenem la grandària de pregar amb Jesús, no disposem el nostre interior.

Amb Jesús o sense Ell?

L’home es creu el centre de la creació, les seves fites en la vida són: posseir, tenir prestigi i poder per sentir-se sobirà de tot!; però sense la força, la inspiració, l’estimació que rep gratuïtament, l’essència de la seva persona, de la seva vida, que és Jesús, té ben difícil d’aconseguir-ho i viurà instal·lat en la insatisfacció.

En la nostra vida quotidiana, discreta i senzilla; és en ella que Jesús ens ve a trobar, que ens crida; tanmateix cal que ens n’adonem i el reconeguem com a company de camí, que ens porta de la mà.

“L’Esperit del Senyor reposa sobre meu”; escoltem aquestes paraules que el Pare ens diu a cadascun de nosaltres. Ens va formar i va posar el seu Esperit en el nucli de cada cèl·lula, el seu segell, la seva empremta ens fa únics als seus ulls, meravellosos i estimats

“Avui es compleix”; continua ungint-nos, creant-nos, donant vida a totes les coses, perquè fem present el seu Regne.

Parlar pels que no tenen veu, ningú els escolta i el seu prec es perd sense rebre resposta. Sols el Pare coneix les seves paraules abans de ser pronunciades.

La nostra vida ens és donada com a regal perquè esdevingui la festa de noces amb el Pare. Som la núvia amb qui Ell desitja d’esposar-se.

La vida com una festa, aquest és el seu pensament, alegria compartida en la plenitud i realització de cadascú. La celebració on els convidats aporten els dons rebuts, ben variats, que li confereixen color, música, brindis, riures...

En la nostra festa Jesús participa, des de l’interior de cada persona, de la joia que s’hi genera i a la que aporta guspires amoroses.

Déu se’ns dona a conèixer, des del principi, per la Paraula que és la seva essència. La Paraula que sorgeix d’Ell i que és pronunciada per a crear-ho tot. La Paraula és Amor i d’ella brolla la Vida!

La Paraula, com un so perfecte, s’ha anat propagant pels clams de pregària i lloança cap al Pare, pel diàleg entre persones, per la sonoritat de la natura, per la melodia del dia a dia, fins a arribar a nosaltres per a enriquir-nos els cors.

«Déu digué: que es faci la llum» Des de l’inici va desitjar il·luminar la seva obra perquè poguéssim admirar-la!