Pregàries

Des del desig primigeni del Pare per donar forma al seu Amor en l’ésser humà, ha  anat dipositat en l’interior de cada persona la llavor del Messies.

En nosaltres, com a úter, allà s’hi va implantar, amb un missatge com a instruccions: “dona’m vida, infanta’m, fes que la meva presència es mantingui de generació en generació”.

L’anunci ens sorprèn, però alhora ens il·lusiona; intuïm la fondària de la nostra vida i des de la nostra petitesa, on Ell vol viure, escoltem: “ets beneïda entre totes les dones”.

Des del naixement el fil conductor de la nostra vida és l’expectació en la trobada amb el Messies. Afinem els sentits, entendrim el nostre interior i ens encaminem cap a Ell, per a oferir-lo a l’altre i rebre’l d’ell. El Messies es dona i es rep en la relació humana, es fa present ara i aquí.

Cada dia despunta com un regal que, amb l’anhel il·lusionat dels infants, anem desembolicant, disposant-nos per la sorpresa i l’originalitat que ens oferirà.

Senyor, ens parles d’esdeveniments desconcertants, de dubtes i d’angoixa en la nostra vida, en els que Tu et fas present, els acompanyes i els salves.

Els estels deixen de lluir, perdent l’espurneig brillant que els caracteritza i que orientava el nostre rumb. El sol s’amaga darrere una espessa boira i deixem de percebre l’escalfor i llum que ens és vida. La lluna s’eclipsa i perdem la referència que guia les nostres nits. Alcem la mirada al cel i ens atemorim, ens sentim perduts i preguntem a uns i altres perquè succeeix.

Jesús, avui t’atures per a valorar, no quina és la quantia, si no quina és la passió que impregna les nostres aportacions per anar donant presència al teu Regne. Penetres la teva mirada amorosa que tot ho accepta, perdona i agraeix al nostre cor i acceptes els sentiments que inspiren la donació.

El nostre Déu, l’únic, l’origen de la nostra existència, creats i recreats cada dia perquè sentim i gustem el seu amor per nosaltres, per la vida, per tot. El seu desig en portar-nos a l’existència és que participem de la joia del seu amor ja des d’ara, El Senyor, és l’únic en desprendre’s del seu amor, la seva essència, per fer-lo present i palpable cada dia de la nostra vida.

Estimar-te a Tu com a mostra d’agraïment per tant d’amor rebut, mínimament correspost des de la nostra capacitat humana.