Cristianisme i Justícia: Seminaris de reflexió i interioritat (Sessió 3)

Resum de la sessió 3 (9-11-2018) - Com queda transformada la nostra fe si vivim en l’absència de Déu?

 

a) La revelació de la bellesa del món:

Oriol Quintana pren tres exemples de textos que permeten explicar com queda transformada la nostra experiència del món per culpa de l’esgotament. Tots tres estan escrits per persones a qui l’esgotament ha desgastat completament o gairebé completament; en les tres casos el que es revela és l’extraordinària bellesa del món. Cal adonar-se, insisteix Quintana, en el fet que el fenomen és paradoxal, perquè combina sofriment i alegria.

El primer text és el llibre de Job: com a única resposta a l’absència de Déu –i als mals de Job, que responen a l’absència del Bé en el món-, Déu mostra la bellesa del món (a partir del capítol 38). Aquesta resposta sembla satisfer Job, i Déu reprèn els amics de Job que han intentat consolar-lo, argumentant que Déu castiga els injustos, que Job segurament no era innocent, etc. Per l’esgotament, a Job se li revela la bellesa del món: tal revelació només ve després de sostenir la visió d’un món sense Déu el temps necessari. 

El segon text pertany a l’home a la recerca de sentit de V.Frankl. Es titula “meditacions a la rasa”. El text apunta que la percepció de la bellesa del món està aguditzada per l’esgotament que senten els captius del camp de concentració. Encara de manera més tràgica que l’anterior, el text conjumina l’esperança i la idea que els problemes no es poden solucionar, o, dit amb major precisió, que el món és bell precisament per l’absència de Déu.

El tercer exemple pertany a la novel·la Coming Up For Air  de George Orwell. El protagonista, que viu absolutament oprimit per la feina, la família, i l’ambient de crisi general de l’època (l’Anglaterra prèvia a l’inici de la Segona Guerra Mundial), comprèn un dia sobtadament, que la vida val la pena ser viscuda. És una experiència paradoxal que conjumina l’esperança amb la consciència que els problemes no es poden solucionar.

 

b) Els sagraments testimonien una absència

Seguint l’estela de Leonardo Boff, Oriol Quintana afirma que els sagraments de l’església, i en particular l’Eucaristia, expressen més aviat l’absència de Déu que la seva presència. Recuperant les dues imatges de l’anterior xerrada (la del cec i el seu bastó, i la de l’home que volia fruita), Quintana insisteix en el fet que no hi ha un accés directe a Déu: els sagraments actuen com a símbols, sense una eficàcia directa en el món. El valor dels sagraments resideix en la seva manca d’eficàcia directa i en la seva impersonalitat. 

 

c) El sentiment que sempre estan passant dues coses a la vegada

El text periodístic d’Orwell [que pertany a l’article periodístic “Reflexions sobre el gripau comú”, publicat al diari Tribune, el 12 d’abril de 1946 (pp. 239-40 de l’edició de Peter Davison] és una invitació a fer un ús correcte del remolí quotidià de les nostres activitats. Segons Oriol Quintana, cal buscar Déu més enllà del conjunt de les nostres vivències diàries. Orwell apunta a que la presència d’allò més autèntic es dona a part, separat, i independent del que vivim. Les nostres pràctiques de fe com l’examen, en opinió de Quintana, haurien de deixar d'estar guiades per la pregunta sobre ‘on he trobat Déu avui?’: amb aquesta visió, parcial, tendim a tractar totes aquelles vivències menys agradables com si no fossin llenguatge diví.