Cristians i diferents. Diversitat sexual i nous models de família

La sexualitat ha estat sovint un tema tabú en la història de la religió cristiana. Allò que ja succeïa ocult durant segles, recentment i en algunes societats les persones amb diversitat sexual experimenten la llibertat suficient per definir-se en públic. Quan parlem de diversitat sexual, posem al davant persones amb noms i cognoms que afirmen sentir-se sexualment diferents: dones que se senten atretes per dones (lesbianes), homes que se senten atrets per homes (gais), persones que senten des de ben joves s’identifiquen amb el sexe oposat al que se’ls va definir des del naixement (transsexuals), persones que senten atracció per homes i per dones indistintament (bisexuals),  persones que neixen amb característiques sexuals intermitges pel que fa a cromosomes, genitals o estructura hormonal (intersexuals). El terme que recopila tots aquests grups és el de col·lectiu LGTBI, ordenant les sigles de cada tipus descrit. A vegades s’afegeix la Q de Queer (LGTBIQ) per fer referència a aquells col·lectius que no se senten classificats dins de cap dels grups anteriors.

En la pràctica totalitat de casos, les persones LGTBI no parteixen d’una elecció: es descobreixen sexualment diversos, i per aquest motiu experimenten sofriment i incomprensió per part dels seus cercles més íntims (família, amics/gues...), i rebuig o atacs frontals per part de les comunitats religioses. A banda de les incomptables formes de violència homòfoba (des de menyspreus per petons públics, rebuig i exclusions fins a pallisses, amenaces i assassinats), en el món encara hi ha 30 països que tanquen a fins a 8 anys de presó una persona homosexual, 26 països que els tanquen a més de 10 anys o a cadena perpètua, i 12 països que els apliquen la pena de mort.

Podem imaginar com tractaria Jesús un col·lectiu marginat així? En aquest «veure», partim de la mirada misericordiosa de Déu. Aquestes persones senten que volen seguir Jesús, i experimenten que la manera d’expressar l’amor més profund i en plenitud és diversa de la tradicional heterosexual.

Com a cristians, podríem distingir diferents graus d’empatia davant del col·lectiu LGTBI:

1. Acollida de les persones, però desig que canviïn per ser comunitat

2. Acollida i comprensió, però desig que es mantinguin cèlibes (Catecisme §2359)

3. Acollida, comprensió i defensa activa contra discriminacions i violències, però desig que es mantinguin cèlibes (Catecisme §2358)

4. Acollida, comprensió, defensa activa i acceptació integral de la manera diferent que tenen de viure la plenitud de l’amor perquè ens enriqueixen.

En quin moment estic? Hi ha elements que em suggereixen avançar, des de la mirada de Déu? Què em bloqueja? Malgrat que el catecisme ja demani actuar contra la discriminació d’aquestes persones, a la pràctica pastoral la manca de formació i de consciència fa que moltes parròquies, diòcesis i comunitats religioses excloguin, impedeixin responsabilitats (com ara el lideratge de grups o l’accés a la ordenació) i estigmatitzin persones amb diversitat sexual, exigint-los que canviïn la seva orientació sexual, com si es tractés d’una elecció. Podem compartir experiències de discriminació. Què les impulsa? Apliquem-hi la mirada de Jesús.

Per altra banda, enmig de la diversitat ens trobem dins i fora de les comunitats models i realitats de família ben diferents:

- Famílies heteroparentals tradicionals (pare+mare+fills/es). Poden constituir un nucli familiar sense els avis/es (que a vegades viuen sols o són portats a una residència) i altres parents, o bé conviure en forma de família extensa tots junts.

- Parelles sense fills, sigui per impossibilitat o perquè així ho desitgen.

- Famílies homoparentals (formades per 2 homes o 2 dones)

- Famílies de fet (amb persones que cohabiten sense enllaç legal)

- Famílies amb fills/es nascudes per reproducció assistida

- Famílies compostes o reconstituïdes (P.ex: divorciat i filla + viuda i fill)

- Famílies adoptives, que decideixen adoptar un infant com a propi fill/a.

- Famílies d’acollida (temporal o cangur), que acullen al sí familiar algun infant d’una família que no pot o no té capacitat per educar i fer créixer.

- Famílies monoparentals (mares solteres o pares solters amb fills/es)

- Llars unipersonals (solter/a)

- Famílies amb progenitors divorciats

- Famílies culturalment diverses (la més freqüent és la poligàmia)

Dins d’aquest ampli ventall de famílies, existeixen combinacions diferents: mares monoparentals que han tingut fills amb inseminació artificial, famílies homoparentals que adopten un infant, famílies de fet que acullen...). Donem-nos uns instants per contemplar des del cor aquest paisatge de diversitat. Imaginem ara la mirada tendra de Déu sobre cada família, i quin seria el seu desig essencial per a totes elles.

En el Jutjar, davant del col·lectiu LGTBI, la Paraula de Déu s’ha utilitzat i manipulat sovint per a fer violència contra les persones sexualment diverses.

En aquesta part es va proposar llegir l’explicació sencera a casa, però a l’hora de compartir vam haver d'ESCOLLIR un text per tractar entre els següents:

A) En el PRIMER TESTAMENT (AT) hi ha 1 única referència, desplegada en dos textos, que té a veure amb l’homosexualitat:

- Lv 18,22: «No jeguis amb un altre home com es fa amb una dona: és una cosa abominable».

- Lv 20,13: «Si un home jeu amb un altre home com es fa amb una dona, tots dos cometen una acció abominable. Seran condemnats a mort. Són responsables de la seva pròpia mort».

En ambdós textos cal recordar el context: una llei recopilada per a un poble que camina durant anys pel desert, amb perill de ser extingit i on la procreació era essencial. Enmig de les normes de purificació i supervivència de Lv 20 es condemna a mort qui maleeixi pare o mare, qui cometi adulteri... etc. No és legítim, doncs, relativitzar la crueltat d’aquestes altres normes, i en canvi prendre la norma homofòbica com a patró o criteri moral avui.

Sovint s’hi afegeix el text de Gn 19,1-29 (el pecat dels sodomites), però si es vol llegir a fons el passatge centra el pecat en la inhospitalitat dels sodomites, no en la homosexualitat. La intenció de violar els àngels de Déu només reforça l’extrema inhospitalitat, i això ho demostra Jesús mateix, quan a Lc 10,12 diu «Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població», ho diu dins d’un text que vol condemnar la inhospitalitat, no parla de la homosexualitat.

B) En el SEGON TESTAMENT (NT) la homosexualitat (que podria incloure tota la diversitat sexual LGTBI) només apareix en dues ocasions:

I. Rm 1,18-32 (aquí resumit). «Han bescanviat la veritat de Déu per la mentida, venerant i adorant les criatures en lloc del Creador. Que ell sigui beneït pels segles. Amén! Per això Déu els ha deixat a mercè de passions vergonyoses. Les dones han canviat l’ús natural del sexe per un ús contra natura, i igualment els homes, deixant la relació natural amb la dona, s’han encès de passió els uns pels altres i han comès actes infamants homes amb homes. Realment, han rebut la recompensa que mereixia el seu error! I encara, com que han refusat de reconèixer Déu...»

Sant Pau, que no trenca l’esclavatge ni el masclisme del seu temps en les cartes, tampoc trenca la homofòbia imperant en la societat. Això no significa que la Paraula de Déu estigui a favor de l’esclavatge, ni del masclisme, ni de l’homofòbia si el nucli del text és un altre. Aquí, el nucli és dir que aquells que han refusat reconèixer Déu i aquells que s’han fet ídols prenen dinàmiques que els porten a la mort. Com que l’homosexualitat era abominable en aquell temps, l’afegeix simplement com a conseqüència rebutjable.

II. 1Co 6,9-10 i 1Tim 1,9-10

«¿No sabeu que els injustos no rebran en herència el Regne de Déu? No us feu il·lusions! Ni els qui porten una vida libidinosa, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els pervertits, ni els qui tenen relacions sexuals amb altres homes, ni els qui roben, ni els usurers, ni els embriacs, ni els calumniadors, ni els lladres no rebran en herència el Regne de Déu.» (1Co 6,9-10)

Es tracta simplement d’una llista de pecats típics de l’època, copiada també  amb variants a 1Tim. No pretén comunicar que Déu condemni els homosexuals, sinó que qui és injust no es dirigeix cap a Déu.

A LA BÍBLIA NO HI HA MÉS TEXTOS SOBRE EL TEMA.

Podem també contemplar, per a jutjar segons la mirada de Déu, les persones LGTBI i les famílies diverses, aquests textos:

• Gn 1,27-28: «Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. Déu els beneí dient-los:

—Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.»

Déu va crear l’home i la dona, i els beneeix per viure feliços i en plenitud fecunda. També els animals els beneeix, i en canvi descobrim moltes espècies d’animals amb comportaments homosexuals en més o menys percentatge. No diem mai que els animals d’aquestes espècies estiguin condemnats per Déu, sinó que ho atribuïm a una diversitat de la Natura, que si ve de Déu potser cal acollir-la i integrar-la.

• Mc 10,1-12 i paral·lels a Mt i Lc

«Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. Ell els va fer aquesta altra pregunta:  —Què us va ordenar Moisès? Li respongueren: —Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar. Jesús els digué: —Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi. Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els diu: —El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri.»

Sempre hem de comprendre un text dins del seu context: uns fariseus pretenen posar-lo a prova, i veient que sempre defensa l’amor i la unió de les famílies, li expliquen una situació de divorci (en aquell temps només l’home podia divorciar-se de la dona i no a l’inrevés!) per forçar-lo a renegar de la llei de Moisès que ho permetia, i així fer-lo caure a la trampa. Un divorci significava que un contracte social entre famílies per mantenir l’honor i créixer (un matrimoni d’aquell temps) es trencava, a vegades per capritxos i menyspreus de l’home contra la dona, que quedava legalment desprotegida i socialment abandonada. Jesús davant del parany que li paren subratlla que comet adulteri qui vol trencar el que l’amor de Déu uneix, tant si ho fa l’home com si ho fa la dona (eliminant així la injustícia contra ella). Des d’aquesta òptica, la radicalitat de Jesús subratlla la primacia de l’amor de Déu, o bé subratlla la condemna cap als divorciats també en la situació d’avui (no desamparats per a sobreviure)?

Podem fixar-nos també en la radicalitat de les benaurances: són ideals de vida. Si no hi arribem serem «condemnats», o bé estan formulats així per ajudar-nos a caminar millor?

Finalment, en l’actuar, vam plantejar algunes preguntes que podrien ajudar a concretar opcions en la nostra vida:

1. Conec alguna persona amb diversitat sexual (LGTBI)? Quina informació en tinc, o quines amistats? Conec membres de famílies no tradicionals? Com podria procurar acostar-m’hi per conèixer més què senten, com viuen, quins reptes, il·lusions i inquietuds els mouen?
2. Com em comporto davant de persones amb diversitat sexual i familiar?
3. Amb aquestes experiències o les que porti, puc dedicar algunes de les meves pregàries personals a parlar amb Déu sobre com sento i tracto aquestes persones i la vida que tenen? Podria compartir-ho i aprofundir-ho en grups? Podria formar-me més?
4. Podríem inventar accions i maneres per crear consciència i formació dins l’Església, de manera que aquests col·lectius i famílies passin d’estar marginats i estigmatitzats a estar inclosos i promoguts fins i tot en llocs d’importància? Què m’impedeix sumar-me a accions de defensa dels seus drets?