EEl trekking de la nostra vida Mc 4,35-41

Jesús ens va mostrar com hem de viure la vida: un temps de silenci i pregària per a trobar interiorment a Déu, per discernir com desitja que mostrem el seu amor i, un temps d’activitat i moviment, de sortir de nosaltres mateixos, per recórrer el camí que ens portarà a l’abraçada del Pare. Jesús ens il·lusiona a agafar la barca on ell puja com a company de viatge.

Iniciem la caminada i Jesús n’és el guia. Coneix perfectament la ruta, les dificultats, els perills i està preparat i disposat a solucionar-les, però ens deixa llibertat perquè fruïm del paisatge i caminem segons les nostres possibilitats. Ell ens dona seguretat i comparteix el que estima i coneix bé de la ruta, dels cims, de la gent dels poblats pels quals anem passant.

El camí comporta certes dificultats, però és esplèndid: boscos imponents, rius cabalosos de gelera, llargues cascades, pics esvelts de neus perpètues... Jesús  amb discreció ens acompanya i enfront del perill ens tranquil·litza, ens sosté amb fermesa, ens dona seguretat i esperança per aconseguir la fita,

A la fi, després de força dies d’esforç, quan assolim l’objectiu i el cor, ja ben ple de per tanta bellesa regalada, se’ns omple de llum, és el moment de les abraçades i felicitacions; el cansament ha valgut la pena. Jesús, el guia, ens diu: no desitjàveu abastar aquest moment? Per què dubtàveu de vosaltres mateixos si jo us acompanyava?

Demanem conèixer més a Jesús, la seva manera de viure l’amor, perquè enamorats d’Ell, conduïts per la seva mà, ens il·lusionem amb la ruta que ens proposa i ens posem en camí, decidits a donar-ho tot, amb la certesa que rebrem l’abraçada del Pare en arribar a l’altra riba

                                                                                    Diumenge 20 de juny de 2021

                                                                                                           Mercè Almirall