La Trinitat Mt 28,16-20

Al Principi Pare, ja existia en Tu la inspiració per la simfonia amorosa de la creació,  sorgida pel desig de donar forma harmònica al tot. Vas traçar un pentagrama sense fi i vas escriure la clau que marcà el primer to de la composició. Pare, tu ets el baix continu de la nostra vida on se sustenta tota la música fins a la fi dels temps.

Jesús, com a músic, en perfecta sintonia amb la teva melodia, va interpretar l’obra, amb la seva vida. Ell va ser el so perfecte, la nota que va omplir tota la composició del seu moment creador. Com a mestre ens mostrà l’art i bellesa de la teva música i ens ensenyà a escriure la tonada de la teva composició.

Tu, Pare,  marques la cadència, varies el to, segons la teva genialitat, segons el moment i el temps en què es va escrivint i, l’Esperit com a musa ens inspira a deixar ressonar en el nostre cor la nota que desitges que plasmem, en aquest precís moment, en el pentagrama. Tu Senyor desitges sentir-ne el so i que sigui per la teva lloança.

Nosaltres inspirats per l’Esperit som les notes necessàries per donar forma a la teva creació; blanca, negra, corxera... soles o unides per una lligadura anem formant els acords que ressonen en harmonia.

Els altres éssers de la creació dansen en la partitura modulant la peça i li donen el ritme per executar-la en comunió amb la teva singularitat del moment.

Vine Esperit, uneix-te al nostre, inspira’ns la nota que cadascú hem d’escriure al pentagrama de la simfonia de la Vida, que sapiguem il·lusionar a d’altres a descobrir la teva música i a participar-hi en la seva composició i, tot per adorar-te i agrair-te la grandesa de l’amor que ens deixes per herència essent present en nosaltres fins a la fi dels temps.

                                                                                         Diumenge 29 de maig de 2021

                                                                                                                 Mercè Almirall