Ser compassiu Mc 6,30-34

Finalitza la jornada i les forces flaquegen, ens manté el desig de compartir amb Jesús el que hem fet, els nostres èxits, les dificultats amb què ens hem trobat. Tu Jesús vens a trobar-nos, com sempre la iniciativa és teva, i ens suggereixes que pugem a la barca, on tant t’agrada navegar, per estar sols i tranquils en la teva companyia.

T’expliquem el que, amb voluntarisme, hem portat a terme, l’esforç esmerçat, el cansament... Volem ser els que hàgim aconseguit èxits destacables, els que hàgim fet més i millor i Tu amorosament ens dius: no us heu adonat que jo estava en vosaltres per poder fer el que el vostre ego m’ha deixat realitzar? Us agraeixo el coratge que hi heu posat, però si us haguéssiu confiat més a mi i, s’hauria alleujat la tasca. Gràcies perquè és a mi a qui heu consolat, guarit, acompanyat, abraçat... en sou conscients?

Ens agrada reunir-nos amb Tu a soles, per la tranquil·litat i pau que irradies. Quan estem amb Tu és tal la felicitat que ens oblidem fins de les necessitats més bàsiques, la teva persona, la teva parla, la manera de fer ens omple de vida, és un bàlsam que ens reconforta.

Quanta gent anhela estar amb Tu i amb el boca a boca es van transmetent les coordenades del lloc cap on et dirigeixes, on t’estàs i, com un ramat afamat, diligentment corren per a trobar-te i sentir la teva compassió. Ets la llum del far que marca la ruta.

L’escena de l’evangeli em transporta a urgències on no para d’entrar i sortir gent. Ni quan hi ha boira espessa, ni quan és fosc o plou, sempre troben la porta. Arriben a peu, en cotxe, ambulància o amb el SEM, però arriben i s’amunteguen en lliteres afilerades al passadís o asseguts a la sala d’espera.

Els seus rostres revelen dolor, patiment, desànim i del seu cor surt un únic prec: compadeix-te, acompanya’m, estima’m, si pots guareix-me... Esperen pacientment el torn per ser atesos, els resultats de les proves, el tractament i el destí final, confien en la meva limitada humanitat que Tu, Senyor, vols omplir perquè la meva mirada, les meves paraules, els gestos amb què els toco, les meves decisions siguin les teves.

Senyor, que la teva compassió per la nostra feblesa egoista ens faci agraïts al teu amor i que et fem espai perquè ens transformis en éssers compassius.

                                                                                         Diumenge 18 de juliol de 2021

                                                                                                                 Mercè Almirall