Síntesi aportació grups assembla parroquial

En aquest número publiquem les conclusions de l’Assemblea Parroquial que es va celebrar al febrer d’aquest any. Els participants a aquesta trobada van resseguir els temes i preocupacions més importants de la nostra Parròquia, per tal de prendre posició i plantejar els objectius futurs per poder avançar com a Comunitat.

COM VEIEM LA COMUNITAT: Avancem en la interrelació parròquia-família, dinamisme-participació, acolliment-obertura. Jesús és la nostra experiència, és Ell qui ens  aglutina.

Ha avançat, endins i enfora. Hi ha interrelació entre grups. Ens sentim en parròquia/família, en la qual cal que tinguem bona cura els uns pels altres. Tenim la sensació de ser una parròquia molt dinàmica, dins de la qual participen moltes persones, i que és forta, viva acollidora, crescuda, oberta, on es palpa la presència del Senyor. Reconeixem que no serem comunitat sense fer experiència de Déu, sense sentir que és Ell el qui ens aglutina a tots. A partir d’ací ens trobem, compartim i ens nodrim. Hem d’anar pensant com revifar i millorar aquesta actitud.

ACOLLIMENT: Fer-se present en el món servint, amb identitat ignasiana. Obrir-se i facilitar la integració de la gent, amb esperit de gratuïtat.

La parròquia/comunitat acull fent-se presents en el món i a través dels diferents treballs i serveis on som, des de la mateixa fe i amb una identitat-sensibilitat ignasiana comuna. Expressa aquesta fe en el que fa, amb grups que s’obren a la participació dels que ho vulguin. L’Esperit també respira a través nostre. Cal no perdre aquesta actitud d’acolliment, restar atents als que no coneixem, als més tímids, procurant ajudar a que s’integrin, de manera constant.

Es tracta de promoure un sentiment d’estima vers la parròquia, que acull sense demanar res  a canvi, de manera que mogui a la gent a implicar-se, fer algun servei, però sense generar sentiments d’obligació, sentint-se necessaris però no imprescindibles.

Tenim la sensació que amb això de l’acolliment ajuda el fet de que en la comunitat hi hagi sàvia nova, joves, i algunes presències de la franja d’edat de la gent del “buit generacional”.

I a la tasca d’acollir també caldria afegir la d’acompanyar persones, i a les mateixes  instal·lacions físiques parroquials (manteniment), això també acull i acompanya..

OPCIONS COMUNITAT: Fer experiència del Crist, Servir Déu, als altres, als pobres - Anem enfora estimant i servint. Això configura projectes comuns, il·lusions compartides, dins del qual s’insinua que - cadascú ha de preguntar-se “què he de fer jo?”

Tot fent experiència del Crist (coneixent-lo internament) , de manera  personal i en comunitat, ens adonem del perquè, a fi de què, i per a què fem les coses: per servir Déu, els altres i els pobres. Això ens aglutina i ens porta cap enfora (també cap a la ciutat i la societat, això caldria treballar-ho més).

El sentiment de comunitat dintre dels grups hauria de tenir a veure amb les opcions que acabem de comentar. Necessitem d'una línia pastoral compartida per a tots els grups, cadascun amb el seu accent. Necessitem tenir i veure el projecte comú, il·lusionant, compartit...El que uneix la gent són projectes comuns. Ens cal ser conscients de la “il·lusió compartida”.

En tot cas cal saber preguntar-se: Què he de fer jo? Per canviar, només ho puc fer des de mi i des de l'estimació i escoltar molt. Què puc fer jo per a la comunitat a partir del propi carisma?

SINERGIES/TRANSVERSALITAT: Funcionament sinèrgic transversal. Coneixement intergrups. Valoració recíproca. Imatge de tots en la mateixa nau, sentit de pertinença - interconnexió a través del Consell Parroquial. Reunió i reflexió de gent de diverses edats: iniciativa bonica a mantenir.

Tothom reconeix la necessitat de més sinèrgies i transversalitat entre grups, de manera que els grups s’haurien de conèixer més, de sentir-se més reconeguts entre ells, i valorats pel conjunt de la comunitat. Tot això faria més fàcil i promouria el sentit de pertinença a la parròquia-comunitat, l’estar de tots els grups i persones en la mateixa nau. Per altra banda, si bé és veritat que en el grup petit, amb el seu responsable corresponent,  és on la gent se sent més acollida, també aquest hauria de sentir-se interconnectat  a través del Consell Pastoral Parroquial (on tots els grups hi són representats). Per altra banda, hom constata l’experiència positiva d’una reunió de persones de grups i edats diverses, en adonar-se de la feliç coincidència de preocupacions, i necessitats. Ha estat una iniciativa bonica a mantenir.

Celebracions: Promoure sentit de festa, familiaritat, comunicació-dinamització de les misses per part de grups.

Es subratlla el sentit de festa de les celebracions, que caldria viure d’una manera intensa i alegre. També es destaca les possibilitats de comunicació entre la gent que ofereix, per exemple, el vestíbul després de les misses, o que el sacerdot  en acabar l’eucaristia surti a saludar, o el fet de que es trobi a faltar quan algú no ve, etc. Es suggereix que sigui més explícit el pes dels grups, es diu que cada grup podria dinamitzar alguna eucaristia.

COM SORTIM CAP ENFORA? Presència en les delegacions diocesanes, esperit evangelitzador - enviats de manera proactiva a projectar-se enfora sense por.

S’està aconseguint pel treball constant que es va fent. Entre altres coses s’ha incrementat la presencia de la parròquia en les delegacions diocesanes.

Entenem que aquesta és una de les parròquies “obertes, modernes...” però cal defugir el quedar-nos en la  “sagristia”. Ens cal una fe amb esperit evangelitzador, sabent sortir, oferir, ...  però que hem d'oferir?  Hi ha desig d'obertura a la societat i diòcesi. ¿Però com ho podríem per sentir-nos i ser enviats al món d'una manera pro-activa, més enllà d’una reflexió molt personal i tancada? Com dur enfora el què vivim a dins? Som testimonis enfora? Cal enriquir-se, però projectar-nos enfora també. Ser valents encara que  “enfora” faci por “ser cristià”.

BUIT GENERACIONAL (25-45 ANYS):  Falten propostes – perplexitat. A vegades el que ofereix l’Església no és atractiu

Es constata que a hores d’ara hi ha un grup de post/confirmació que es troba els divendres i fa “revisió de vida”, però que es planteja el seu futur dins de la comunitat amb un certa perplexitat. S’han d’anar autogestionant. No sembla que la comunitat parroquial tingui propostes al respecte. No res més enllà d’encaminar-se a “Grups de Revisió de vida” o CVX.

També cal constatar que: en general, la gent dels 25-45, no és creient. La que creu troba espais. La gent troba altres espais de compromís. A vegades el què oferim com a Església fa feredat.

El Grup de gent gran informa que porta 27 anys. Eren 40, d’edats entre 60-70. Ara el grup només és de 10 persones i 5 ja assisteixen al grup de vida creixent. Pot ser es podrien fusionar.

CORESPONSABILITAT: Hi ha gent realment coresponsable. Cal treballar la vocació de coresponsabilitat , defugint les actituds conformistes, en preveres i laics. Veure opcions de cara a la participació del laic en l’acolliment pastoral en la parròquia

Hi ha molta gent que està fent feina de manera molt implicada, i caldrà que vagi a més. Com anem agafant les regnes, els laics? Cal treballar la vocació de coresponsabilitat, sortint de la dinàmica preveres-laics: els uns que manen i els altres que obeeixen. Potser hi ha un cert conformisme en uns i altres. Una de les opcions seria la d’alliberar temps en els laics. Entre altres coses, el fet és que fer una acolliment pastoral a la parròquia requereix molt de temps. Potser aquí hi ha una opció econòmica a prendre. Quina és la via/persona d’acollida a la parròquia?

REPTES PER LA COMUNITAT: Veure/pensar el procés per integrar més gent. Creació d’un grup d’acolliment (oberts a nivell humà i espiritual, millorant el manteniment de les instal·lacions i tenir cura de la vida dels grups. Acompanyament i atenció als joves que no són de col·legi cristià.

Ens preguntem com fer el procés per integrar més gent a la comunitat. Potser creant un grup d’acolliment, explicant que es fa a cada grup per saber què poden fer, ajudant a descobrir què necessita i què tenim. Potser estaria bé fer algun cartell o comissió per contactar en cas d'interès d'algú de fora que no participa a aquell grup. També restar oberts a nivell espiritual, i acollir els de fora, també tenint uns mínims a nivell d'instal·lacions. Punt molt important dels espai i el seu manteniment (llum, persianes, mobiliari...).

Constatem que la vida dels grups potser no és del mateix nivell en tots ells, ja que alguns tenen més vida que altres. Potser alguns repeteixen, potser alguns no estan prou acompanyats, o no són espais adequats per créixer. Massa fronts. Potser n’haurien de començar de nous, racionalitzar l’oferta (per no carregar la gent),... Es diu que caldria replantejar el fet de les cinc misses que tenim a la parròquia. Potser són massa?

Preocupació pels joves que NO són de col·legi cristià. Quin treball s'està fent amb ells?