Gràcies, Pare, per fer entenedor el so de les teves paraules al nostre cor i revelar-nos el teu desig: consoleu, consoleu-vos!

Ets un Déu que ens necessites per poder mostrar tota la teva glòria. Vas demanar l’acceptació de Maria per fer-te present entre nosaltres.

En el desert de les nostres vides on tot és una immensitat de dunes, on les tempestes de sorra ens impedeixen veure-hi res, on escassegen les mostres de vida animal i vegetal, desitges que et fem un camí perquè amb la teva presència el transformis, ens transformis.

Senyor ens vas regalant els talents com a gotes de pluja que cauen suaument. A cada persona els que Tu creus adequats segons les seves característiques personals. Tu has creat totes les vides, les coneixes bé i saps els talents que podran gestionar per la seva realització i plenitud.

Cada persona amb els seus talents, que porten el segell del Pare, són una baula de la cadena humana que transita i col·labora en la realització del Regne per arribar a participar del goig del Senyor. Tu els dónes llibertat i mai perds l’esperança en l’esforç dels teus fills.

Gràcies, Pare per haver-te enamorat de nosaltres, ja abans de crear-nos, perquè ens unim a Tu, l’espòs, en la plenitud del Regne. Desitges la nostra intimitat, som meravellosos als teus ulls.

Tu ens vas seduint, ens vas enamorant, ens crides pel nostre nom. Ens vas omplint de la Saviesa i el nostre cor s’encén de desig i a poc a poc te’l obrim i ens acostem confiats per encaixar les teves mans en la festa de les noces.

Ens esperes a la porta de casa pacientment, vens al nostre encontre allà on menys imaginem i, sols Tu saps el dia i l’hora.

La vida és una constant invitació del Pare a participar d’un banquet on celebrar el seu Amor, on ens obsequia amb el millor d’Ell.

Totes les coses, totes les circumstàncies de la vida són per a tu, Pare, un motiu per convidar-nos a celebrar la teva presència. Te’n donem gràcies!

Les nostres ocupacions, les nostres distraccions en coses que creiem ens ompliran i ens aportaran felicitat, la nostra mirada fixa i ben limitada fan que rebutgem la teva invitació o que ni tan sols en percebem el teu desig. Et demanem perdó!

Com cada dia es reuneixen a la plaça del poble un nombrós grup d’africans. La seva mirada profunda revela l’esperança en què aquell dia tindran sort i un pagès els llogarà per a treballar però els papers acostumen a ser una trava.

Han recorregut un llarg periple ple de dolor i alhora d’entusiasme per poder treballar en camps de països ben llunyans on guanyar-se la vida i la dignitat.

Saben que són necessaris per al pagès per poder donar vida i productivitat a la terra, això els fa sentir útils i ells desitgen treballar el millor possible malgrat que el sou sigui escàs, diria que injust.