oberts a Déu

Al Principi Pare, ja existia en Tu la inspiració per la simfonia amorosa de la creació,  sorgida pel desig de donar forma harmònica al tot. Vas traçar un pentagrama sense fi i vas escriure la clau que marcà el primer to de la composició. Pare, tu ets el baix continu de la nostra vida on se sustenta tota la música fins a la fi dels temps.

Jesús, contents i agraïts per haver-nos escollit com a deixebles, rebem joiosos i alhora esporuguits la missió que ens encomanes en la vida. Ens parles amb autoritat i copsem la confiança que diposites en nosaltres i ens esperona saber que ens  acompanyaràs sempre.

Anar per tot el mónper anunciar l’amor creador del Pare, que vessa en nosaltres, tal com Tu ens ho vas revelar amb la teva vida; viure en el seu amor.

Jesús diu: “Jo soc el cep veritable i el meu Pare el vinyater”. El cep que durant força mesos és un tronc que sembla no tenir vida, de forma gens atractiva als ulls, manté viu  el seu interior en estar ben arrelat al sòl: sorrós, de pissarra o d’un substrat ric i adobat.

Com Jesús a la creu: “no tenia bellesa que es fes admirar”; com al sepulcre, és un temps de tancament, repòs i silenci abans de ressuscitar.

Jesús, ens dius que ets el bon pastor;  Pare ens dius: “jo soc el que soc”; el bon pastor.

Jesús, que és el que et fa bo, el millor, l’únic? La genial simfonia amorosa composta pel Pare i que interpreta en Tu i en nosaltres. Ets Vida que brolla del Pare per ser donada i, ho fas fins a l’extrem. Et buides per deixar-te omplir de nou; així ho has vist fer al Pare.

En la vida restem amb les portes tancades per seguretat, la nostra seguretat; tan sols ens mirem a nosaltres mateixos. La vida és tan insegura i incerta!: violència, desigualtat, enemistat, oblit dels més desafavorits, dels que pateixen... Fins i tot van matar al Fill de Déu!!  “Senyor meu i Déu meu!”