Enguany, la proposta ha estat tot un repte: el llibre de l’ APOCALIPSI i l’interès generat ha estat alt: una vintena llarga de persones de diferents edats ens hi hem apuntat. Durant una hora cada dilluns ens aproximem a donar sentit a les paraules de les santes escriptures dirigides per un consiliari.
Tots els assistents vàrem entrar el primer dia temorosos d’afrontar el llibre. Només la paraula Apocalipsi ja ens feia recular. Preguntant a cada assistent per la seva idea de l’Apocalipsi, les respostes eren totes de caire negatiu: fi del món, destrucció, caòtic, molt críptic, figures i bèsties inversemblants.
El pare Ramon ens va treure les pors de cop, vet aquí que és tot el contrari. Apocalipsi, en grec, vol dir REVELACIÓ, i és la revelació de la DE JESÚS, per donar ànims als cristians perseguits per Roma. Mostra el que està passant ara al Cel, veu que Déu és el mestre de la història que la portarà a un final feliç. Utilitza un llenguatge figuratiu, críptic, perquè pugui passar la ‘censura’ de Roma, utilitzant figures retòriques, nombres, colors enigmàtics que cal saber desxifrar prèviament, com bé ja és diu: “Aquí cal saviesa i intel·ligència” (Ap 17, 9-11)
És una obra literària complexa, però una obra d’art, estructurada com una poesia, com les matemàtiques o la música, format per la figura anomenada Inclusió, organitzat en septenaris: introducció, 5 parts o septenaris (7 cartes, 7 segells, 7 trompetes, 7 copes, 7 visions) i al final la victòria de Crist.
El primer Septenari, després de la introducció, correspon a les 7 cartes que l’Esperit envia a les 7 esglésies d’Àsia. Són les cartes dirigides a tota l’Església, a l’Església Universal, la d’aquells temps, la de qualsevol temps, l’actual... A cada carta exposa una virtut de l’església a la qual va dirigida, o un defecte, i al final es mostra una promesa per animar a la comunitat a seguir endavant.
A mode d’exercici, després de la lectura, se’ns va proposar respondre a la següent pregunta: ¿Què diria l’Esperit avui en les cartes a les esglésies actuals?
A un nivell més proper, també podríem imaginar el que l’Esperit diria a les diferents parròquies de la diòcesi de Lleida. En podríem trobar unes que són més espirituals, altres més solidàries, altres més caritatives, altres més fanàtiques, ...
També podríem trobar 7 grups dintre de la nostra comunitat de Sant Ignasi, i de la mateixa manera trobar virtuts i defectes.
Tots tenen clars i foscors. A tots els nivells hi ha defectes. En van sortir molts: la riquesa acumulada, el poder en els estaments, els escàndols de pederàstia, la justificació d’obres en nom de Déu, etc. Però també moltes virtuts, la caritat, la solidaritat, l’ajuda als més necessitats, les missions, el voluntariat, el sentit a la vida, l’acollida, etc.
El debat es va animar en voler solucionar tots els problemes, però crec que ens vàrem quedar en les virtuts, i que són moltes, i que cal seguir cultivant-les. La caritat, l’acollida, la solidaritat, l’ espiritualitat.
En definitiva, l’Església és Santa i Pecadora a la vegada, però al mateix temps ha de ser reformada contínuament. Al llarg de la seva història ha tingut i té moments de llum i ombres: heretgies, maldats, i alhora, temps de màrtirs i de sants... L’església viu amb aquesta dualitat permanentment.
Nosaltres seguim endinsant-nos en la lectura dels següents septenaris de l’Apocalipsi. La primera sensació és evident: te’n vols apartar, a ningú li fa gràcia, però de mica en mica, amb una visió més preparada, i amb aquesta saviesa i intel·ligència que se’ns demana, el missatge no pot ser més atractiu: La REVELACIÓ de JESÚS.
Per la qual cosa des d’aquí us en volem fer partícips i llençar-vos una pregunta:
¿Què puc aportar a l’Església d’ara?
Continuarà ...
Parròquia Sant Ignasi de Loiola de Lleida
Plaça Espanya 4, 25002 LLEIDA
973 271099
Web propietat de la Parròquia Sant Ignasi de Lleida © Tots els drets reservats
Avís legal