Art, emoció, inclusió

Són dos quarts de set de la tarda. Ja ho tenim tot preparat: obres penjades, cartells enganxats, les gerres amb llimonada casolana ben fresquetes... Sort del Pipi (Galeria Indecor) que ens ha ajudat molt i estem nerviosos. Esperem que comencin a arribar els primers visitants a l'exposició.

Arriba la Tele i els primers curiosos que volen descobrir art amb un llenguatge creatiu, inclusiu i que emociona. No venen per les obres (que també), sinó pel procés que ha portat als artistes fins aquí.

L’Art és un llenguatge que facilita connectar amb les emocions, implica pensar, ser creatiu i prendre decisions. Per arribar fins a avui, hem passat primer a visitar, des d’octubre, sis exposicions en diferents museus de Lleida (Centre d’Art la Panera, CaixaForum, Fundació Sorigué, Museu de Lleida i Museu d’Art Jaume Morera). Després n'hem fet el comentari, hem produït un nou concepte de l’obra i hem fet una reflexió final... Arriba ja el gruix de persones. La sala és petita, fa calor, les converses es fan sentir. Comentaris de l’obra, riures, abraçades. Els nois arriben, avui són artistes. Aquest taller els ha permès una introspecció individual, donant un espai de creativitat, cultura, oci i autoconeixement. Ha estat on s’ha aportat un granet de sorra als programes de Reinserció i Acompanyament. On persones que pateixen addiccions, exclusió i sensellarisme han pogut recuperar la dignitat i una reinserció social.

Tothom vol que els expliquin les obres, volen fotografies i, fins i tot, volen comprar les obres. Hi ha disputa per una obra, molts compradors!

I ara penso en com hem arribat aquí. Qui ens ha fet arribar aquí? Qui ha aconseguit que els nois creguin en ells mateixos, qui ha fomentat l’accés a la cultura i qui ha participat en la relació dialògica de l’art. La nostra voluntària, Chus Oteyza. Ella és la que, amb els seus coneixements i passió per l’Art, ha acompanyat als nostres nois fins a aconseguir aquesta exposició que, a hores d’ara, té més de 50 persones gaudint-la, preguntant i emocionant-se. Perquè l’art no és exclusiu d’uns quants, sinó que és una eina que permet fer una transformació social, des d'una experiència enriquidora i gratificant.

Ens acomiadem, ja van quedant menys persones a la sala. Les restes de la llimonada i el buit espacial de la sala ens diu que és hora de recollir. Ells estan contents, això és l’important. Han fet un llarg recorregut per arribar aquí i aquesta experiència no els la pot traure ningú. Art, Emoció, Inclusió...

Arrels - Sant Ignasi