No trobar Déu en totes les coses, la dura pedagogia de la quotidianitat a càrrec d’Oriol Quintana
L’objectiu d’aquest curs és donar pistes per relacionar-nos amb un Déu absent en tant que absent; la primera sessió pretén explicar com, el cristianisme actual, a l’haver abandonat extraoficialment la creença en la immortalitat personal, ha tendit a minimitzar la idea que les nostres vides es desenvolupen en absència de Déu.
Resum de la primera sessió (19-10-2018) – El diagnòstic: Antiguitat i Modernitat del problema
A la primera part de seva exposició, el conferenciant va fa referència al mite de l’expulsió del paradís (capítol 3 del Gènesi) i al mite de la caverna de Plató (en el llibre VII de l’obra La República): Totes dues narracions signifiquen que l’existència corrent de les persones es desenvolupa en absència de Déu. En el primer mite, la privació de Déu és ben explícita; en el segon, el presoner del fons de la caverna es veu privat de la llum del sol i se li fa creure que les ombres que contempla reflectides al fons de caverna constitueixen tota la realitat, i, sobretot, tot el valor. De fet, però, tot el valor, tot el que satisfarà la seva aspiració a la justícia, la veritat, la bellesa i el bé, es troba lluny d’on es desenvolupa la seva vida.
Totes les religions, aleshores, s’han presentat com una forma de relligar, d’unir l’home i el Bé o Déu, aquella realitat fora del món que li permetrà satisfer les seves aspiracions a la veritat, la justícia, la bellesa i el bé.
El cristianisme antic conservava intacta la idea que Déu era completament absent del món, i predicava que la veritable unió Ell només es produïa després de la mort. Així, el cristianisme era presentat com “el camí dret i segur cap al Cel”. El cristianisme antic, per tant, pressuposava la immortalitat personal, és a dir, que després de la mort l’ànima continuava vivint.
A la segona part de la seva exposició, el conferenciant afirmà que el cristianisme antic ha estat desplaçat per l’humanisme cristià, que ha defensat –com els altres humanismes- que l’home ha de poder desenvolupar-se, créixer i assolir les seves aspiracions –a la veritat, la justícia, la bellesa, el bé- ja en el món present, durant la seva vida. El cristianisme actual, o humanisme cristià, en contrast amb el cristianisme antic, ha tendit a minimitzar la idea que les nostres vides es desenvolupen en absència de Déu. La pèrdua de vigor en la creença de la vida després de la mort, o l’abandonament d’aquesta creença, és producte del clima espiritual creat per l’humanisme cristià. Del que es tracta ara és que el cristianisme aporti valor ara, ja, de cara al desenvolupament de les persones.
La tercera part de la xerrada versà sobre què aportava el cristianisme en els temps de l’humanisme, de cara al desenvolupament i el creixement de les persones. En aquest sentit, el conferenciant defensà que el cristianisme actual era presentat com una oferta de vida bona. Ara bé: per O. Quintana, el cristianisme actual es posa enmig d’un mercat d’ofertes de felicitat i sentit amb massa competidors i la seva proposta no té l’atractiu i la força que tenia antigament. El problema, és que el cristianisme, pròpiament, ensenyava i ensenya a relacionar-se amb un Déu absent en tant que absent, i no tant a tenir una vida bona. Per tant, la fe cristiana no permet estalviar-se el dolor d’estar vius, d’estimar a les persones concretes amb les seus defectes, de cometre errors, d’haver de presenciar el patiment.
La fe cristiana no és una manera de deslliurar-nos del dolor bàsic d’existir, sinó d’acceptar-lo. Quan pretén ser una altra cosa, és a dir, una proposta de sentit, una proposta de vida bona, fracassa: perquè Déu continua absent del món. Per això, tal com es deia al davantal de curs, “els veterans de la fe experimenten que en llur vida quotidiana se’ls priva de la presència del Déu a qui volen servir i estimar. Les coses que haurien de ser mediacions –la feina, la família, el servei- esdevenen obstacles, i s’acaba produint un enfosquiment general del sentit”.
Cal per tant, tornar a aprendre a relacionar-nos amb un Déu absent en tant que absent.
Les properes sessions aniran destinades a explorar les Falses solucions al problema –de l’absència de Déu (sessió 2) i al tractament (sessió 3: El tractament: Atenció i Mirada contemplativa).
Parròquia Sant Ignasi de Loiola de Lleida
Plaça Espanya 4, 25002 LLEIDA
973 271099
Web propietat de la Parròquia Sant Ignasi de Lleida © Tots els drets reservats
Avís legal