El banquet Mt 21,1-14

La vida és una constant invitació del Pare a participar d’un banquet on celebrar el seu Amor, on ens obsequia amb el millor d’Ell.

Totes les coses, totes les circumstàncies de la vida són per a tu, Pare, un motiu per convidar-nos a celebrar la teva presència. Te’n donem gràcies!

Les nostres ocupacions, les nostres distraccions en coses que creiem ens ompliran i ens aportaran felicitat, la nostra mirada fixa i ben limitada fan que rebutgem la teva invitació o que ni tan sols en percebem el teu desig. Et demanem perdó!

La il·lusió per celebrar amb nosaltres fa que mai et cansis de cercar-nos en tots els  camins, racons i circumstàncies de la nostra vida. Ens crides: veniu, restem junts, gaudim, celebrem... Ens esperes com el nuvi espera a la núvia.

Senyor, la teva presència ens fa sentir cridats a compartir amb altres persones la felicitat que s’experimenta a la teva festa i animar-los a participar-hi. Tothom hi té cabuda, rics i pobres, bons i dolents, a tots els estimes per igual. Tots tenen un lloc preferent a la teva taula i en entrar els reps amb una càlida abraçada.

Ens engalanem amb el millor vestit, la celebració s’ho mereix i desitgem oferir-te el nostre millor aspecte. Durant la vida anem teixint aquest vestit d’una roba de tacte suau i càlid, d’un color que transmet esperança i amb filigranes brodades amb fils daurats que són  l’amor que hem anat rebent i oferint. Senyor, ets Tu qui ens inspires el teixit i estàs atent al ritme del teler. Te’n donem gràcies!

Senyor, que el nostre esperit estigui sempre atent al teu desig de trobada per a celebrar-te i que deixant-ho tot ens encaminen al banquet.

                                                                                                                 Mercè Almirall

                                                                                       Diumenge 11 d’octubre de 2020