La paraula que surt dels teus llavis (Mt 13,1-23)

Jesús, avui el meu desig és seure ben a prop teu i, si pot ser recolzar el cap als teus genolls. Reposar i sentir que el teu esperit va pacificant el meu cor atribolat per la situació actual, ja abans viscuda, però que ara avança sense control. Ens demana de nou un gran esforç quan físicament i anímica no ens hem recuperat i, ens dol que es prenen decisions, ara no desconegudes, tard i malament.

Quan atenc en la zona COVID, plena de pacients, quasi tot immigrants, t’imagino en la platja atapeïda on la gent escoltava atentament les teves paraules dites des de la barca, que com una melodia penetraven en el seu cor

Aquí són paraules que pregunten sobre el seu malestar físic, el lloc on treballen, on viuen i amb quanta gent... Em deixo impregnar de les seves inquietuds per les quals voldria tenir la resposta que ells esperen, però no; són indicacions precises que els prohibeixen treballar, que els obliguen a estar confinats i que trenquen les expectatives que els han portat a Lleida.

Confinar-se, com? si viuen amuntegats en un pis o simplement no tenen habitatge?. Es fa difícil que entenguin que els derivem a la granja escola o a l’hotel, ells necessiten treballar!

Senyor, sols tu coneixes les paraules que, dites amb amor, els ajudaran a acceptar aquesta situació en què mai haguessin pensat  trobar-se.

Pare, la llavor amb què sembres és la millor, desitges que germini en el cor de cada persona. No t’importa esperar el millor moment en què sembrar o el temps en què n’hauràs de tenir cura, potser tota la vida de la persona.

En cada vida s’hi donen terrenys pedregosos o de poca terra que n’impediran el creixement i de terra ben llaurada, suficientment humida i amb bon adob on encara que sols sigui una llavor donarà un bon fruit.

Senyor, tu tens cura de les llavors, de la terra, de l’espiga que en germini i et sents satisfet pels grans que en dona. És el teu amor!!

Senyor, sols tu coneixes el moment precís de cada cor per a brotar, per deixar-se morir i germinar i la collita que n’obtens. L’amor, el temps, la dedicació i la joia per la collita són teus.

La paraula que surt dels teus llavis no tornarà a tu infecunda!

                                                                                                                 Mercè Almirall