L'aventura de Suïssa

Neu, llums, cançons, arbres de Nadal, gavines, belgues, búnquers, xocolata... encara ens ronden pel cap moltes imatges, molts moments únics i tendres. I és que els de 4t d’ESO de l’Esplai Sant Ignasi acabem de tornar de Suïssa, on hem viscut tres dies molt intensos. Ha sigut una experiència que no oblidarem mai, i per això la volem compartir amb tots vosaltres. El motiu d’aquesta sortida era una trobada dels esplais suïssos anomenada Ranfttreffen que, casualment feia 40 anys, com l’Esplai!

Dijous al vespre vam dormir a la parròquia de Nostra Senyora de Bellvitge. Ja de bon matí, uns amb més energia que d’altres, vam anar a l’aeroport. Era la primera vegada que agafàvem un avió plegats i quasi sense adonar-nos-en vam arribar a Zurich on, sorpresa! parlen suís-alemany i la moneda és el Franc suís. A l’aeroport ens va rebre la Manuela, una noia molt maca de Jubla que ens va portar a voltar per la ciutat, tot descobrint racons preciosos decorats amb llumetes nadalenques. Cal dir que era fosc i bucòlic tot plegat, i clar, no vam desaprofitar l’ocassió de fer-nos fotos! Cap al tard vam anar cap a la nostra casa allà: un búnquer! Sí, sí, ho sentiu bé, eren unes antigues instal·lacions militars sota terra, però la cosa era que allà a dins s’hi estava súper bé i ràpidament ens el vam fer nostre. El dissabte només llevar-nos ens vam trobar amb una grata sorpresa, estava tot nevat! Vam visitar Lucerna, una ciutat molt bonica, i a la tarda-nit vam tornar cap al búnquer per sopar, agafar motxilles i encaminar-nos cap al lloc de trobada. Aquí va començar la veritable aventura!

L’activitat en si consistia en fer una caminada nocturna fins a una vall il·luminada amb torxes on es feia una missa (això sí, en alemany). Abans d'arribar-hi, però, vam fer activitats en un pavelló i ens van donar un bol de sopa calenta per agafar forces. D’allà vam sortir i cap amunt que hi falta gent! Vam fer una segona parada a un edifici on també feien tallers, i gràcies a això vam conèixer a l’Ivo, un cantant suís! Vam compartir una estona musical molt tendra. Un cop acabada l’excursió, vam fer la missa i encara tenim gravada aquella imatge del final: la neu suspesa a l’aire caient, a poc a poc, per sobre dels nostres caps, les espelmes i les torxes enceses il·luminant la vetllada. I tots nosaltres allà, envoltats de suïssos i belgues amb pantalons curts i una coral que cantava nadales de fons... sincerament, se’ns va tallar la respiració de l’emocionant que era tot plegat! I amb aquest record vam baixar xerrant, mig adormits, fins a les furgonetes, que ens van portar fins a casa (o sigui, el búnquer), on vam poder dormir unes horetes.

I a tot això, ja era diumenge, fent-nos les bosses per tornar, tristos per haver de marxar però amb el cor a vessar de tot el que havíem viscut. Vam marxar amb les motxilles plenes d’il·lusió i de capes de roba i al tornar quasi no ens hi cabien tota la pila de bons records que portàvem! Ha sigut com un somni, efímer però intens. Després d’aquesta experiència només ens queda donar les gràcies a tots els que han fet possible que fos realitat. Sobretot als monitors: sou increïbles i no tenim prou paraules per dir-vos-ho tot! I també a la Manu, la Cheyenne i les famílies que ens han portat amunt i avall; sobretot, gràcies!

Noies i nois de 4t d'ESO de l'Esplai