A qui aniríem? Jn 6,60-69

El Pare, en l’Esperit, és la força que ens impulsa, és  l’imant que ens atreu, enamorats, a Jesús, sempre respectant la nostra llibertat per fluir en el seu amor o fer-nos enrere a la seva proposta de vida, si la considerem massa radical i ens és difícil d’acceptar.

Ens atreu cap a Ell en la cura detallista del dia a dia per la família, en l’acollida sense prejudici als usuaris d’Arrels, en la càlida, respectuosa i científica atenció als pacients d’urgències, en l’acompanyament al dolor del Pare quan s’ofega amb els seus més estimats en les aigües de l’oceà,  quan sent la impotència de les dones a qui els fonamentalismes roben els seus drets o quan se sent atrapat en la desolació de milers de persones que pateixen desastres naturals.

En tots ells sentim l’abraçada agraïda de Jesús que ens reconforta i escoltem les seves paraules que són Vida esperançada enmig del dolor i la desesperació. Senyor a qui millor que a Tu podem anar?

Però no sempre, Jesús, la teva vida marca el rumb de la nostra, és massa dura, i prenem un camí diferent, preferim la comoditat, no arriscar-nos o no afrontar l’esforç que comporta. També nosaltres volem deixar-te? Necessitem l’ajuda de l’Esperit de Déu perquè il·lumini els nostres cors, tants de cops bloquejats per la raó, que s’obrin a tu i, poder sentir que sols desitges que participem de la Vida eterna.

Senyor, per la fe que hem rebut com a regal creiem i pel saber del nostre cor i de l’enteniment, proclamem que ets el Sant de Déu. On podem estar millor que no sigui ben a prop teu?

                                                                                           Diumenge 22 d’agost de 2021

                                                                                                                    Mercè Almirall