Ser humils Fl 2,1-11

Jesucrist, pel do que ens fas de poder creure que ets Senyor, ens agenollem per adorar-te i agrair-te tanta gràcia que en Tu trobem i que com a regal rebem.

Tu ens encoratges en tota circumstància de la nostra vida a mantenir encès, en el nostre cor, el desig de la teva trobada en tot i d’obrir-te el cor perquè Tu l’omplis.

Tu ets el cònsol amorós que com a bàlsam endolceixes les nostres ferides. La nostra ofuscació i ceguesa és qui ens impedeix sentir i aprofitar els seus efectes. Perdona’ns!

Des de la Saviesa del teu Esperit ens atreus a trobar-te en el nostre interior, en el cor de cada persona, en la meravella de la teva obra, en les petites coses de cada dia, en el Tot en què ets presència i des d’on fas possible la comunió amb Tu com Amor creador.

Tu, Jesús, omples el nostre ésser imperfecte, limitat i egoista d’afecte entranyable i compassiu. Com més distanciats estem de Tu més et plau de mostrar-nos quan ens estimes. Gràcies!

Senyor, que la humilitat sigui l’eix de la nostra vida, que ens agenollem als peus dels altres per a servir-los. És des de baix que les nostres mirades es poden trobar en la profunditat en què la teva espurna les fa brillar.

És en el contacte amb els seus peus, com a carícia, d’on neix la comunió dels sentits entre tots dos. És des d’aquesta posició que el teu amor flueix, de baix a dalt i de dalt a baix englobant-nos en el teu U.

És des d’aquesta posició que podem oferir el teu amor, des del nostre cor, per retornar la dignitat de l’altre, mostrar-li la vàlua que la seva vida té i poder-lo acompanyar en la seva descoberta i creixement.

El nostre desig més profund és tenir els mateixos sentiments que ens vas mostrar i que eren la bondat del Pare. Que l’Esperit ens hi ajudi.

                                                                                                                 Mercè Almirall

                                                                                  Diumenge 27 de setembre de 2020